Parla lenta i intel·ligència

En un context generalitzat d’una societat accelerada, amb presses i corredisses, i en què tot ha de ser al moment i immediat, és ben habitual conèixer i coincidir amb una muntanya de gent que s’expressa amb rapidesa. En aquest sentit, està demostrat que un interlocutor de parla estressada fàcilment ens provoca, a les persones que tenim quequeig, un augment de la intensitat de la disfluència.

Més enllà d’aquesta circumstància que sembla inapel•lable, per la seva indiscutibilitat, també està comprovat que aquells i aquelles que estem afectats de tartamudesa som més fluids amb un ritme pausat en les nostres oracions. I d’altra banda, igualment és una evidència que, tot sovint, necessitem més temps per dir en veu alta allò que pretenem exposar. En conseqüència, les presses no ens són bones. I anotat això, és interessant preguntar-nos quina imatge oferim als altres quan fem ús de la parla lenta, que a uns quants ens han ensenyat amb prou eficàcia.

Afirmat això, és l’hora de relacionar-ho amb un estudi que han realitzat investigadors nord-americans de la Universitat de Michigan, un estudi que a l’emissora de ràdio RAC1 han explicat en el genial programa “Versió RAC1”.

Així, el divulgador científic Dani Arbós, en el seu espai al programa, i en concret el 8 de novembre, va detallar que es van establir tres factors per esbrinar amb quin d’ells les persones som més persuassives quan parlem amb altra gent. Els tres factors eren les inflexions en la veu, el volum i la velocitat. I dels tres factors, els investigadors van adonar-se que el tret diferencial era la velocitat de la veu, sent l’ideal tres paraules i mitja per segon. I es van trobar que aquells que s’expressen ràpid donen la sensació de ser poc sincers, i que els que ho fan lentament es perceben com a poc intel•ligents. És a dir, que és convenient, per agradar als altres, no córrer ni prendre’s-ho amb massa calma.

Per tancar el text, doncs, enraonar a poc a poc no atrapa. Ens fa menys intel•ligents de cara als interlocutors. I aleshores, com hem d’actuar? Amb lentitud i encallant-nos només moderadament? O accelerar una mica i embarbussar-nos més?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.