En el dia a dia coincidim amb molt poca gent amb tartamudesa

No és habitual, en el decurs de la nostra vida quotidiana, trobar-nos amb persones que, des del punt de vista oral, s’encallin, o sigui, que tinguin quequeig. De fet, el minúscul i raquític percentatge de població afectada per la disfluència ho fa possible. En conseqüència, la immensa majoria de gent amb qui coincidim és perfectament fluida.

Afirmat aquest paràgraf inicial, us exposo algunes de les meves sensacions quan em topo amb algú disfèmic, però ho notifico des d’una perspectiva concreta. En aquest context, en el moment de descobrir, amb la meva presència, una persona amb tartamudesa, i diria que el que constataré a continuació no és del tot infreqüent, se’m passa pel cap l’opció que, coneixedor o coneixedora com pot ser que jo em travo, em podria estar imitant.

Ara bé, existeix un altre corrent en les vibracions quan succeeixen aquests episodis puntuals i inconnexos en el calendari. Em refereixo al fet que el meu interlocutor o interlocutora pugui pensar que soc jo qui l’estigui imitant, i per tant, burlar-me’n. No crec que sigui rebuscat el que estic anotant.

Precisament, aquest mateix octubre, com en altres ocasions, va venir a comprar a la botiga de la meva germana una senyora que, davant meu, va quequejar, quan mai abans li havia percebut. Vaig sospitar, però no tenia cap sentit. La senyora, molt probablement, és queca.

En relació també la botiga de la meva germana, ve amb freqüència un senyor que és quec. Intento no dialogar massa amb ell, que no pensés que me’n mofo. Li tinc respecte, i la seva fesomia sol ser d’encongiment, amb ansietat abans de demanar el que vol.

En tercer lloc, igualment pel centre de la meva ciutat, circula tants cops un noi senegalès, amb el seu carro recollint ferros, que és coix i quec. Té una disfèmia força aparatosa. I més enllà que la meva mare i la meva germana l’ajuden econòmicament i amb menjar, jo simplement el saludo, vigilant no bloquejar-me en aquest instant, perquè no tingués el convenciment que em ric d’ell. Ja ho veieu: en el nostre dia a dia, només esporàdicament intercanviem paraules amb altres persones disfèmiques, i declaro, en suma, que esporàdicament perquè el grandiós gruix d’interlocutors és ben fluid.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.