Si se’n riuen de nosaltres, ho hem d’explicar?

Una immensa majoria –per no dir, directament, que tots i totes- de les persones que estem afectades de tartamudesa hem patit burles. En algunes ocasions, formen part del passat; altres vegades, cal afegir-hi episodis també recents. A més a més, tant poden haver estat, les mofes, d’intensitat moderada com d’una virulència torrencial.

És una evidència, en aquest sentit, que les situacions que més ens han colpit i fet miques les emocions les tenim ben present, és a dir, costa de passar pàgina i oblidar-les definitivament. Ara bé, afirmat això, hi ha un detall que voldria exterioritzar. És el següent: si se’ns riuen de nosaltres, ho hem d’explicar a la bona gent del nostre entorn, i fins i tot més enllà? I explicar-ho quan l’episodi és nou o bé temps després?.

M’inclino a manifestar que és necessari comentar-ho al grup de persones amb qui més confiem, i que no cal esperar una temporada a notificar l’incident. I alhora, que com pitjor hagi estat la mofa, a més gent ho hem de fer saber. Ho afirmo convençut.

El selecte grup de persones que més adoro van conèixer prou bé, i és a punt de fer tres anys, la burla més dramàtica que he viscut l’última dècada. I ho vaig divulgar, aquí, al bloc que esteu llegint. De fet, l’individu en qüestió, un ja excambrer que va esclatar a riure davant meu amb el suport de la seva companya de barra, l’he vist tres vegades aquest darrer estiu.

Però precisament, m’he abocat a redactar aquest text perquè, aquest mateix setembre, un home client habitual del bar on jo anava a veure el Barça, abans de posar-me el canal de pagament, ja que l’amo de l’establiment va deixar de comprar els partits, i que sempre s’ha portat magníficament amb mi, em va pronunciar que, per no estar sol al meu pis mirant el futbol, podia anar a l’altre bar, on sí emeten el Barça. I li vaig ser contundent: Allà mai més! Es van riure de mi, ja al primer dia, però al tercer va ser un escàndol i no hi vaig tornar!.

En Juan em va preguntar perquè s’havien rigut de mi, tot i que vaig declinar una resposta concreta. En altres paraules: és convenient, i fins i tot sense amagar unes dosis de ràbia, informar a la bona gent que ens aprecia, i encara més que ens estima, que, de tant en tant, hi ha individus que ens maltracten.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.