La tartamudesa, en horari de màxima audiència a Televisió de Catalunya

El passat 23 d’abril vàrem celebrar l’esperada diada de Sant Jordi, una data clavada en el calendari en lletres d’or i que, a Catalunya, és una autèntica festa nacional. I malgrat la inestabilitat atmosfèrica, que es va abatre de manera adversa en la ciutat de Barcelona, amb tres tempestes en poques hores, incloent dues calamarsades, i amb fortes ràfegues de vent, es van vendre una autèntica muntanya de llibres, per ser, com és, el dia del llibre per antonomàsia.

Com succeeix cada 23 d’abril, Televisió de Catalunya va oferir un seguiment especial i acurat de la jornada. En aquest sentit, en el Telenotícies vespre van entrevistar, en directe, i encara presents als carrers de Barcelona, els dos autors més venuts en català. En no-ficció va ser Toni Cruanyes, un periodista que personalment admiro. I en ficció va quedar en primer lloc de la llista l’Empar Moliner, escriptora professional i que molt sovint apareix als mitjans de comunicació catalans. La seva darrera novel•la va triomfar, tot i l’enrenou meteorològic que va provocar moltes corredisses de gent.

Així, a l’informatiu, l’Empar Moliner va oferir unes paraules, de dos a tres minuts de durada, en horari de màxima audiència, a tres quarts de deu del vespre. I què vull dir, amb això? Doncs que la tartamudesa va entrar a les cases de centenars de milers de persones que, en aquells instants, sintonitzaven Televisió de Catalunya. I és que l’esmentada escriptora té quequeig. Per tant, la tartamudesa es va fer immensament visible. Van ser de dos a tres minuts de glòria.

Puc afirmar amb una certesa absoluta i inqüestionable que l’Empar Moliner es mereix que li faci un gran aplaudiment. Perquè, a la pràctica, en qualsevol aparició a televisió o ràdio la disfluència li sorgeix sostingudament, sense aturador. Deixa anar, en sentit estricte, una riuada de frases disfèmiques que semblen no importar-li per enlloc. De fet, mai l’he vista patir per encallar-se. Ho fa amb una naturalitat envejable, sorprenent, gairebé insòlita. És al•lucinant. Felicitats, Empar.

A ATCAT, l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya, vàrem conèixer un altre escriptor català famós amb tartamudesa, l’octubre de 2019, el genial Jordi Sierra i Fabra. Ens va fer una xerrada colossal. I en les seves entrevistes, és comú que faci referències al seu trastorn de la parla. En canvi, a l’Empar mai li he sentit a dir res de la seva disfluència. Però més enllà d’això, a ATCAT ens vam plantejar de contactar amb ella. I és que ens agradaria conversar-hi. Ho tirem endavant o no, i ho aconseguim o no, l’important és que, i val la pena remarcar-ho profundament, el trastorn de comunicació que ens agermana a tantes persones, una veritable pila de televidents el van tastar. Fou, doncs, un acte de divulgació sensacional. I que tant de bo conscienciés.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.