Intentant parlar, ens podem fer una contractura al coll

És important constatar i fins i tot remarcar que hi ha diferents tipus de tartamudesa, i en aquest context puc aventurar-me a comentar que, tal vegada, tantes com persones afectades per la disfluència.

Afirmat això amb fermesa, la meva dilatada experiència a tractar amb tot un seguit de bona gent tocada de disfèmia, em permet exterioritzar que mentre unes persones repeteixen síl•labes i/o paraules, altres –entre les quals m’hi incloc- tendim més a fer gesticulacions, tics i espasmes diversos.

Pel que fa a aquest segon gran bloc, és interessant manifestar que, enmig d’aquesta riuada intermitent o més o menys constant, en funció de la intensitat de la disfluència i de la semblança que pugui tenir, en determinats trets, amb la síndrome de Tourette, de gesticulacions, tics i espasmes diversos existeix el risc, fent una sèrie de moviments sobtats de la cara i el coll, que ens arribem a contracturar algun múscul, en concret del coll.

En aquest ordre de coses, han estat nombrosos els cops que, de manera més aviat vigorosa, hi hem notat una sacsejada aguda i rellevant que ha desembocat en unes molèsties de caràcter transitori. Però en el supòsit que la sacsejada, intentant articular una frase, sigui molt sonada i abrupta és quan ens podem contracturar.

A la pràctica, ho explico perquè és habitual que jo mateix transiti per aquests moviments sobtats de coll que provoquen molèsties, però, d’altra banda, ho dic perquè una exsòcia molt destacada d’ATCAT (Associació de la Tartamudesa de Catalunya) ens va informar, ja fa temps, que, en efecte, s’havia contracturat. Imagineu-vos: si ja és prou emprenyador encallar-se i, en conseqüència, cal tenir molta força de voluntat perquè aquesta circumstància no ens escapci les emocions, a més hem de vigilar no lesionar-nos durant una conversa. Té nassos, la cosa!.

Sigui com sigui, voldria cloure amb un missatge optimista. I és que amb una parla lenta i pausada i deixada anar en un to de veu gens cridaner, és bastant menys probable que aparegui aquest cúmul de gesticulacions, tics i espasmes diversos, sent, per tant, un exemple considerable més a afegir a la importància de no córrer en el decurs de les nostres oracions.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.