Què és millor per augmentar la fluïdesa: tècniques especialitzades o centrar-se en les aficions?

Des de l’excepcional presidència d’ATCAT (Associació de la Tartamudesa de Catalunya) i, amb ella, des del conjunt d’una junta que cal aplaudir, de manera periòdica es tiren endavant iniciatives d’un gran valor que tenen l’objectiu tan estimulant de millorar la fluïdesa de les persones que som sòcies o no.

En aquest sentit, tant s’han fet, d’un cantó, tècniques d’oratòria, com, d’un altre, posar a l’abast de qui ho requereixi l’anomenat mètode Ordóñez, que, amb paciència, sol donar uns resultats favorables. També, hi ha hagut trobades virtuals durant l’últim any i mig de pandèmia. A més a més, s’han realitzat sessions de relaxació. I tot i que més llunyanes en el temps, pràctiques de parla lenta, que, com sabem, ens ajuden a ser més rítmics. Del cert, tan sols en aquesta última n’he tingut una participació activa i sostinguda.

L’agost passat, en un encontre casual pel carrer amb un dels socis més destacats d’ATCAT, i que fou vicepresident, em va reconèixer ben content que, gràcies al mètode Ordóñez, el quequeig li havia davallat força. En aquest ordre de coses, me’l va recomanar vivament. I no és el primer soci que m’ho comunica.

Com he constatat en altres entrades al bloc que esteu degustant, les tècniques apreses en la parla lenta han col•laborat a una disfluència, la meva, de vegades més moderada. Ara bé, a curt termini no crec que m’animi amb decisió a apuntar-me a més iniciatives com les comentades. I dit això, és un error? O bé centrar-me, a tall de teràpia, en les meves sòlides i incontestables aficions, per no dir passions, és més adient? O fóra preferible una combinació? Perquè, estrictament, gaudir amb entusiasme de les aficions i/o passions és una eina importantíssima per esmorteir l’impacte no només de la tartamudesa, sinó, igualment, esclar, de tot allò que ens amoïni més enllà d’encallar-nos. I ho remarcaria mil cops.

Per exemple, pel que fa a l’assemblea anual d’ATCAT, a la qual vaig assistir a l’octubre, l’estona prèvia, abans de marxar cap al lloc de la trobada, estava poc fluid. I com ho vaig solucionar? Doncs em vaig endur al metro la càmera fotogràfica amb la qual faig un munt de vídeos de meteorologia i aviació, i al vagó estant vaig assaborir un parell de les filmacions de l’aeroport de Barcelona que hi conservo precisament per a casos com aquest. I la disfluència es va arreglar, entrant al punt de la reunió amb una parla ja enfilada. I és que és indubtable, en conseqüència, que cadascú ha de tenir, gairebé per obligació, les seves teràpies per afeblir el quequeig o allò que inquieti, i les aficions, per tant, són una part fonamental del nostre benestar emocional.

Etiquetes del post
, ,
Join the Conversation

1 Comment

  1. says: Gerard

    Hola Jordi,

    Quan parles d’aficions per amorteïr la quequesa, és curiós com a mi em serveix l’esport. Quan estic concentrat i feliç fent exercici, m’oblido completament de la parla. Un cop més, es demostra la complexitat de la tartamudesa.

    Una salutació!

Deixa un comentari
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.