El patiment d’una persona propera ens pot alterar la parla?

Les persones del nostre entorn familiar i d’amistats són, per regla general i en una gran majoria de casos, d’una estimació significativa. Per tant, és una evidència clara que, en aquest sentit, vulguem el millor per a ells i elles. En conseqüència, entomem amb joia i alegria les notícies engrescadores que els afecten, però, en canvi, en la banda oposada, en el supòsit que circulin per una etapa grisa com un cel encapotat, i encara més, si són embestits o embestides per una riuada dramàtica, és innegable que el seu patiment agut el rebem amb unes dosis considerables d’inquietud i preocupació.

Afirmat tot això, aquells i aquelles que no ens expressem de la manera rítmica que més preferiríem, o sigui, que tenim quequeig, ens existeix el risc que la parla se’ns alteri davant de situacions ferotges que estigui vivint algú proper.

En aquest context, en la darrera entrada al bloc que esteu degustant, us comentava el diagnòstic de càncer avançat i estès pels ossos d’una excel•lent amiga meva, de confiança, i com aquesta circumstància adversa podia tocar les emocions i l’estabilitat de la parla.

Des d’aleshores, l’he vista un cop, va ser colpidor, sens dubte, i intentant ajudar-la amb tot el que bonament podia, com jo feia el cor fort. I sí, les emocions se’m van inestabilitzar, però no la parla. I fa pocs dies, l’he trucada. Però com que, en respondre ella al telèfon, va expressar-se amb una certa angoixa, em vaig espantar, i la parla relativament devaluada va perdurar un parell de minuts. Ara bé, la resta de la conversa va ser llarga i emotiva, amb unes paraules, les meves, ja poc disfluents.

És ben perceptible, doncs, que donar un cop de mà als familiars i amics que ens confessen les seves pors és una tasca que fem de bona fe. Perquè, a la pràctica, qui té tartamudesa sol ser sensible, i si qui passa per un tràngol delicat és algú apreciat o estimat que valorem de ple, malgrat que hi hagi la possibilitat que les oracions se’ns manifestin menys fluides, el més important és, de manera categòrica, facilitar l’existència del familiar, amic o amiga que es troba psicològicament encongit.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.