Un diagnòstic de càncer i l’afectació en les emocions i la parla

Una de les meves millors amigues –que m’ha demanat que, aquí al bloc, no n’esmenti el nom- està greument malalta. En efecte, des del 2019 tenim una amistat considerable, fins al punt que ens veiem sovint. Però una patacada ferotge de la vida l’està assolant. I és que després de portar com bonament ha pogut, els darrers anys, un càncer de pit, ara s’ha estès pels ossos. En aquest sentit, la urgència d’iniciar la quimioteràpia, amb caiguda del cabell inclosa, és el que –esperem- li eviti morir en tan sols quatre mesos.

La notícia és devastadora, i va comunicar-me-la cara a cara, aquest mateix mes de setembre, només sortir de l’espantós diagnòstic. I en aquest ordre de coses, la gestió de les emocions i la repercussió en la parla van ser, durant la conversa, tasques complexes. I què pretenc exposar amb aquests detalls? Doncs que les persones tocades de quequeig és probable que patim una inestabilitat en l’emissió de les paraules quan afrontem embats tan penosos.

La meva amiga, que des del primer dia m’ha tractat amb una delicadesa total, com a la pràctica tanta gent honesta m’aboca –a diferència de quatre energúmens, com l’episodi de fa poques jornades quan una ximple es va riure de mi- m’ha fet percebre, de nou, la duresa de les nostres existències, que es mesclen, esclar, amb situacions molt més òptimes.

Però no solament l’anunci de malalties colpidores que afectin persones del nostre voltant ens pot provocar torrentades de paraules tartamudes. Així, entomar la notícia, per exemple, d’un accident –jo en dic sinistres, no accidents- d’algú molt conegut, també, ni que sigui momentàniament, ens pot delmar la parla.

En una de les meves arribades a la botiga de la meva germana, la setmana passada, i sense entrar, la Judit va fer-me saber, de seguida, l’atropellament per culpa d’un bèstia en patinet elèctric -en un pas zebra i amb el semàfor verd per als vianants- d’un molt bon amic de sempre de la nostra mare. Des d’aleshores, aquest senyor està crític –en coma- i la notícia va aparèixer en nombrosos mitjans de comunicació catalans. I què va succeir? Altra vegada, en la meva posterior reacció, inestabilitat oral. En conseqüència, sembla una evidència que rebre novetats descoratjadores ens incrementa la intensitat de la tartamudesa.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.