Les persones amb tartamudesa estem assenyalades per la societat?

No són poques les persones tocades de quequeig que, des d’un punt de vista concret i específic que a continuació desglossaré, tenen una sensibilitat especial. Dit d’una altra manera: se senten mirades, observades i fins i tot assenyalades, i pot ser perfectament faltades de raó, pels altres, o sigui, per la gent fluida, a causa, segons creuen, d’encallar-se en l’expressió oral. Ara bé, és molt probable que en determinats casos aquestes percepcions siguin certes.

Per regla general, els afectats i afectades amb més severitat pel trastorn de comunicació que és la tartamudesa i, també, qui porta pitjor la convivència amb aquesta, és altament factible que tinguin aquesta sensibilitat especial esmentada. A d’altres, però, els rellisca el que puguin pensar la resta, i és evident que aquest darrer grup gestiona molt millor les emocions associades al fet d’encallar-se. I precisament, explico aquestes circumstàncies perquè fa poques setmanes em vaig trobar amb una situació sospitosa.

Tot vigilant la botiga de la meva germana, atenent que la dependenta era al seu interior més profund, un migdia va arribar una clienta que sol comprar els divendres. Aquesta dona, a més, em sembla que fa temps que em veu com un ésser rar, sigui pel quequeig o per altres motius.

Doncs bé, li vaig dir que s’esperés, que la noia era a dins i que en dos minuts sortiria a despatxar-la, i considerant la meva incomoditat, les paraules no foren el fluides que jo hauria volgut. I em va contemplar amb estranyesa, parant-me l’ull com si fos un extraterrestre, fins que la dependenta va aparèixer, moment que, closa aquesta tasca passatgera, vaig aprofitar per amagar-me amb discreció, però estant al cas.

Totes dues van tenir un breu intercanvi de mots, i la Mireia, la dependenta, de qui la meva germana i la meva mare n’estan molt, va pronunciar un duet de números, i justament era la meva edat. I què vaig deduir? Que la clienta li va dir quelcom de mi, preguntant-li, per exemple, quants anys tinc. Conclusió: percepció errònia, la meva, o la clienta sí que realment em veu anòmalament? I aquesta és una de les diverses mostres que puc comentar, malgrat que d’aquest mateix estiu i prou remarcable.

En conseqüència, i per fortuna, per enlloc em noto assenyalat amb el dit o discriminat per la gent. De cap manera! No obstant això, és veritat que, esporàdicament, em trobo amb episodis en què algú o altre, en sintonia amb la meva parla de vegades inestable, agafa un concepte de mi no ajustat a la realitat.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.