Els ídols, personatges necessaris per esmorteir les preocupacions

Som una autèntica muntanya de milions de persones que tenim ídols, és a dir, gent a qui admirem, amb qui si cal ens treiem el barret, a qui aplaudim mil vegades i, sobretot, que ens provoquen unes emocions benestants i reconfortants d’alta volada que ens engrandeixen la salut mental. Dit d’una altra manera: personatges que ens ajuden a viure.

Serveix igual si és un famós televisiu, un cantant reputat, un actor de primera o un esportista excepcional, i això val, esclar, tant per a ídols masculins o femenins. I és ben probable, en aquest sentit, que els futbolistes en siguin els més protagonistes.

En aquest context, apareix un figura clau, majúscula i perdurable, l’argentí Leo Messi, un mag amb la pilota als peus que ens ha brindat un univers inesgotable de gols per a l’eternitat. I Messi ha estat, precisament, per a mi, des de fa força anys, una referència gegantina.

No amago que tants cops l’he esmentat com a psicòleg, com el meu terapeuta, un noi que, en definitiva, m’assossegava i que col•laborava enèrgicament en unes vibracions, les meves, més serenes. Perquè, ras i curt, considero de ple que aquells i aquelles que la parla ens fa males passades, hem de disposar d’algú a qui seguir amb entusiasme, d’algú a qui dipositar un tros de la nostra confiança emocional.

Leo Messi ha abandonat el Barça, i l’afició ens sentim orfes. A títol individual, sense anar més lluny, el trobaré molt a faltar. Però continuaré desitjant que acumuli gols i sumi més trofeus, malgrat que, és veritat, les sensacions ja no seran les mateixes.

Tampoc amago que el crac argentí ha estat un dels meus pilars fonamentals per esmorteir l’impacte de les adversitats diverses, entre les quals hi ha un quequeig que sovint em descol•loca, atenent la seva variabilitat, i que m’acompanya amunt i avall. I és que gaudir dels seus partits era una teràpia compacta i preferent.

En conseqüència, vista l’experiència pròpia, i que tants excel•lents resultats m’ha donat, afirmo vivament que tenir ídols és un exercici sa, perquè mentre els fruïm en directe acantonem durant una estona o unes hores les realitats que ens preocupen.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.