Tornar a la parla arrítmica després d’uns dies fluids, sovint ens decep

És important apuntar i clarament insistir que una gran part de les persones afectades de quequeig circulem de manera cíclica en la intensitat de la disfluència. En unes altres paraules: unes estones són més fluïdes que unes altres, uns dies són més favorables que d’altres i, fins i tot, mentre en unes èpoques el trastorn és més moderat, aquesta circumstància pot alternar-se amb etapes més feixugues. I en aquest sentit, sovint, però no sempre, a causa de les vivències que anem tenint.

És innegable que les hores, jornades, setmanes o temporades de parla espessa ens toquen, ens delmen els ànims i, com és clar, lògic i comprensible, no ens fan cap mena de gràcia. En canvi, una expressió oral més rítmica ens aixeca, ens enlaira i ens reforça com a persones.

Ara bé, exposada aquesta successió de frases, voldria destacar que el trànsit d’una parla dòcil a trencada és, per regla general, força desencisador. És més: decebedor.

En aquest ordre de coses, a finals de maig vaig tenir una alegria, i després d’unes setmanes prèvies de parla habitual pel que acostumo a ser jo, la millora va ser sobtada, perceptible i notable, fins a l’extrem d’emetre un nombre ingent d’oracions –les jornades posteriors- totalment orfes de la disfluència. I que content vaig estar!.

No obstant això, la tornada a la meva normalitat mitjana oral era inevitable, qüestió de dies, i esclar, es va produir. I en efecte, la decepció i el desencant van brotar, per més previsible que fos l’increment del quequeig, encara que, per fortuna, a aquestes alçades de la meva existència tartamuda sé prou bé quines són les tècniques i teràpies per esmorteir l’impacte.

En conseqüència, l’evidència que una parla temporalment altiva ens rejoveneix, ens fa sentir més optimistes i ens implica més en el present i el futur, és tan certa com categòrica, contrastant amb aquelles tongades oralment més grises i opaques, amb les quals hi hem de conviure, i on, en suma, mostrem amb èmfasi la nostra valentia, la nostra voluntat i les nostres històries de superació de vegades majúscules i remarcables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.