La importància de tenir cura de la nostra tartamudesa

Totes aquelles persones que estem afectades per una parla poc fluida, tendim, de manera legítima i força generalitzada, a evitar les situacions en què el nostre trastorn oral es pot manifestar més enèrgicament. En aquest context, de vegades es tracta d’episodis que no tenen una gran significació, però que, a nosaltres, ens podria provocar l’aparició brusca i sobtada de la disfluència.

El nombre de persones tocades de tartamudesa que veuen el telèfon com un estri angoixant i intimidador és realment elevat, malgrat que ja fa molt temps –a diferència d’èpoques passades- que, aquest, no és el meu cas. Ara bé, si existeix el risc d’una encallada més o menys severa, sí que el contemplo amb una certa desconfiança.

Afirmades aquestes paraules, des del 2018 –quan encara no ensumàvem a l’horitzó cap pandèmia que ens trasbalsés- he canviat de tàctica, en una situació concreta, amb el telèfon. I és que, en aquest sentit, si fins aleshores era atent i educat, tot i que aquesta circumstància em comportés unes oracions trencades, amb la gent que tants cops em trucava per publicitat –una realitat pesada que irrita a molts-, des de llavors, en una majoria de casos, penjo directament, és a dir, no entaulo cap conversació.

Així, en aquest any esmentat vaig patir dos petits períodes, d’unes quantes jornades de durada, de parla feta malbé a causa d’aquestes trucades. Sí, sí, sovint penjo per més que qui hi hagi a l’altre costat de l’aparell se senti frustrat, perquè, en aquest ordre de coses, primer és mantenir el meu quequeig a ratlla, i després el benestar momentani d’algú desconegut. I no us sentiu culpables si actueu igual. Defensar la nostra integritat oral i emocional és prioritari.

D’altra banda, no és gens estrany que pel carrer ens assalti –almenys a les ciutats- jovent que cerca fer socis per a entitats de diversa índole. Ben pocs s’aturen, interessats. I de fet, sap greu observar que el 95% -i soc generós- els deixa plantats, considerant que, per norma, són voluntaris d’entitats socials i benèfiques sense ànim de lucre. Però en aquestes condicions també, la mateixa apreciació és vàlida: primer és mantenir el nostre quequeig en un pla com més moderat millor, i en segon lloc, que aquests joves voluntaris se sentin, per uns instants, desencisats. I què pretenc exposar, amb això?.

En el supòsit que transitem per un dia o una setmana de parla poc fluida, no cal ni contestar. Feu un gest que aneu apressats i que no us interessa allò que us ofereixen, sense articular cap mot. Ara bé, si els veieu un jovent assenyat, amb cara i ulls, i esteu circulant per una etapa verbal més rítmica, podeu excusar-vos en veu alta. Com a mínim, aquests comportaments són els que tinc jo. Perquè, estrictament, i és important insistir-hi, tenir cura del nostre quequeig és una tasca raonable i fins i tot aconsellable.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.