A les nostres parelles les ha molestat que tinguem tartamudesa?

Aquesta primavera, Televisió de Catalunya ha emès una comèdia romàntica francesa, de l’any 2016, que duia el títol de “Un home d’altura”. A continuació, us comentaré què hi té a veure, tot plegat, amb la tartamudesa.

La pel•lícula tractava d’una noia divorciada i amb una sòlida carrera professional que perd el mòbil. Aleshores, un home, que en el film es mostrava culte, alegre i divertit, i que vaig calcular fregava la cinquantena, el troba de casualitat. L’avisa i queden per fer-li l’entrega. Però aquest senyor té una particularitat altament rellevant: mesura 1,37 metres.

Malgrat l’impacte inicial de la noia, ella queda seduïda per aquest senyor, el mateix que li passa a ell. I un seguit de trobades després, la noia li presenta els seus pares, que resten glaçats per la seva poca alçada. I així, ni els pares ni la resta de persones de l’entorn, veuen gens clar l’amor que s’està iniciant entre tots dos. No obstant això, la relació, a empentes i rodolons, avança, encara que es trenca aviat, enduts per la pressió social. Tot i això, clou bé, i l’esmentat 1,37 metres acaba per no representar un entrebanc definitiu.

A mesura que transcorria el film, m’envaien una riuada de pensaments, i també records. Pensaments, en un pla general, per a tots aquells i aquelles que no ens expressem amb fluïdesa i les dificultats -o no- que aquesta circumstància pugui representar per formar una parella. I records, d’altra banda, rememorant l’actitud, a títol personal, que han tingut les meves exparelles i les famílies respectives vinculats a la meva disfluència.

A més a més, superada la meitat de la pel•lícula, el protagonista li pregunta a la seva estimada si li molesta que sigui tan baixet. En conseqüència, vaig percebre una nova allau de pensaments i records, en els dos plans abans anotats.

Que jo sàpiga, el meu quequeig tan sols ha molestat a una exparella meva. És més: amb la relació a punt d’agonitzar, va reconèixer que el fet que no parlés amb fluïdesa la desencisava, i d’això, en qualsevol cas, ja en fa un grapat d’anys. Altres noies, però, i diverses, han tingut un comportament exemplar. Com a la pràctica tenen, i es mereixen un aplaudiment infinit, les meves amigues de confiança, que des d’aquí abraço amb determinació.

“Un home d’altura”, per tant, mostra que les diferències poden ser l’origen d’inestabilitat sentimental, però alhora transmet, amb el seu final esperançador i emotiu, que l’amor és, sovint, més poderós, i que encara que una persona sigui coixa, li faltin dos dits d’una mà, vagi en cadira de rodes o no parli com ho fa gairebé tothom, pot ser estimada d’una manera ferma i potent, robusta i categòrica.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.