Parlar a poc a poc sent un bon orador i convencent els interlocutors és possible

En el decurs dels darrers anys, des d’aquí, des del bloc que esteu llegint, he remarcat diverses vegades la importància, per a tots aquells i aquelles que no tenim una parla rítmica sempre que voldríem, d’expressar-nos sense córrer, sense presses, amb una certa lentitud, amb calma en definitiva. Tot i això, que fins i tot ho evoco com una recomanació que a mi m’ha donat bons resultats, és convenient anotar que sembla difícil d’aconseguir en una societat on transitar-hi a poc a poc pot ser mal vist. Però és ben possible.

Exposades aquestes frases inicials, és innegable que, donant una ullada a tantes persones que ens fem i estant atents a les converses dels uns i els altres, en gent fluida, en escasses ocasions comprovarem com impera la lentitud oral. Malgrat aquesta realitat fàcilment palpable, hi ha una qüestió que crec és interessant i d’una consideració que convé no acantonar. I formulo una pregunta: es pot parlar a poc a poc i tenir un discurs convincent?.

En aquest ordre de coses, us detallaré cinc personatges públics de Catalunya, i que, en conseqüència, les seves aparicions als mitjans de comunicació són freqüents, que s’expressen amb calma i convencen d’una manera directa.

Inundats com estem per una pandèmia mundial que ens té a tots amb l’ai al cor, començaré anomenant el secretari de Salut Pública del govern català, el doctor Argimon. En aquest sentit, les seves habituals compareixences en rodes de premsa i a la televisió i la ràdio mostren d’allò més bé, amb les seves oracions calmoses però clares, que la parla lenta pot ser perfectament integradora. I enmig del context pandèmic, també m’encanta escoltar el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, el doctor Bonaventura Clotet. Les frases que li brollen a poca velocitat són sàvies, entenedores i digerides per tothom. I un tercer nom: en Josep Corbella, periodista especialitzat en ciència i salut. Com m’entusiasma el seu paper divulgador tranquil i pausat!.

Deixant de banda aquests dos doctors reputats i el magnífic Josep Corbella, em centro a esmentar el periodista català que enraona a un ritme menor, en Jaume Barberà. De fet, fa molts anys que el segueixo, i és un plaer parar atenció a les seves opinions qualificades. I una altra persona molt coneguda que té una velocitat oral ben moderada és en Roger Torrent, el president del Parlament de Catalunya, que, més enllà de les preferències polítiques de cadascú, també és un honor veure’l per televisió.

A la pràctica, són cinc exemples que valoro de destacables de personatges de renom, i afegiria que en el marc de Catalunya en són els millors exponents, que és factible combinar les paraules calmades i ser un orador excel•lent, tant que les frases quallen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.