Joe Biden, el nou president dels Estats Units, té tartamudesa

Aquest novembre passat es van celebrar eleccions presidencials als Estats Units. En va sortir victoriós el candidat demòcrata, en Joe Biden, que va apartar del poder el republicà Donald Trump.

Més enllà de les preferències de cadascú per un polític o un altre, hi ha un detall enormement significatiu que és obligatori d’esmentar, i que és probable que alguns de vosaltres ja en tingueu constància. Dit d’una manera clara i incontestable: Joe Biden, el nou president dels Estats Units, té tartamudesa.

Aquest líder mundial, que va ser vicepresident amb Barack Obama, no amaga el seu quequeig, i amb 78 anys acabats d’estrenar, ja fa dècades que no li commou. Perquè, exposat això, ell mateix ha reconegut que, considerant que és quec des de menut, va tenir una infantesa i adolescència complicades, sobretot a l’escola, on es va convertir en objectiu de les mofes dels companys. A més a més, Biden ha afirmat les vegades que ha fet falta que les seves dificultats orals de nen i jove li provocaven unes dosis de ràbia i frustració difícils de pair. És a dir: poques diferències en relació una autèntica muntanya de quecs.

Cap als 20 anys, la tartamudesa del nou president nord-americà va millorar notablement. En aquest ordre de coses, aquesta pujada es va produir perquè recitava poesia davant del mirall i va rebre l’ajut absolut de la seva mare. En conseqüència, la seva vida, des de la perspectiva de l’emissió de les paraules, abandonava la inestabilitat, malgrat que més endavant va patir el xoc monumental d’un seguit de tragèdies familiars.

Biden, segons ha informat, mai ha fet teràpia professional. Ara bé, sigui per aquest motiu o no, és veritat que el seu quequeig no s’ha curat del tot. En aquest sentit, escoltant-lo amb atenció, podem percebre com, de tant en tant, s’encalla. Així, tant pot repetir síl•labes, quedar-se un moment sense parlar o adonar-nos que canvia a l’últim instant una paraula per una altra que no li costarà de pronunciar. En aquest context, durant la dilatada campanya electoral, no van ser pocs els ciutadans nord-americans i els mitjans de comunicació que ho lligaven a la seva edat força avançada. I és que Biden ha constatat que quan està cansat, es trava més. I cal no passar per alt que Trump es va riure del quequeig del seu rival.

Sens dubte, la d’en Joe Biden és una formidable història de superació, com succeeix amb una tota una ferma constel•lació de persones afectades i exafectades de quequeig. Però afegida aquesta circumstància rellevant, que remarcaria els cops que fos necessari, ens podem felicitar que un personatge tan famós i mediàtic com és el president dels Estats Units tingui tartamudesa, atès que és ben factible que aquest trastorn de comunicació esdevingui més visible en la societat, i que aquesta se’n sensibilitzi.

Etiquetes del post
, ,
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.