La importància de corregir la tartamudesa infantil

Està àmpliament comprovat que el quequeig apareix, en una gran majoria dels casos, entre els dos i els quatre anys, és a dir, en una etapa crucial del desenvolupament del llenguatge. De fet, la disfluència pot esmicolar aquest període capital, i fins i tot provocar un neguit agut en els pares de les criatures tocades per la parla trencada.

Un nen o nena que s’encalli en les seves oracions és del tot a temps a corregir la seva disfèmia, a diferència del que passa en un nombre grandiós d’adults. Així, de seguida que notem que la criatura té dificultats verbals, és essencial cercar l’opinió qualificada d’un o d’una logopeda –la majoria són dones- que en faci un diagnòstic al més acurat possible. I naturalment, si la logopeda té experiència en treballar amb altres infants quecs és un valor afegit transcendental. Perquè, ras i curt, i ho insisteixo, el quequeig infantil es pot eliminar.

En els preàmbuls cronològics de l’erradicació de la tartamudesa en un nen o nena qualsevol, hi ha dos escenaris que és convenient contemplar. En primer lloc, que és ben probable que el quequeig, en l’àmbit familiar, esdevingui un tema que s’intenti amagar, o sigui, que el detall substancial que la criatura està en mans d’una professional tan sols en tingui coneixement el nucli dur de la família. En segon terme, i malgrat una edat reduïda, existeix el risc que, a l’escola, l’infant ja sigui la diana de les burles, circumstància que empitjora la seva condició disfluent.

Justament, això és el que li succeeix a la filla de sis anys d’una excel•lent amiga meva, la Montse, clienta de suma confiança de la botiga de la meva germana. La nena, per tant, ja és objectiu d’imitacions.

Em vaig comprometre de tot cor amb la meva amiga a ajudar-les a ella i la seva filla amb tot allò que pogués, però sent conscients que, amb sis anys, és altament factible que el seu quequeig es guareixi, tot i que caldrà ser constants en les teràpies fins a observar una millora clara i evident, que a mi, ara per ara, alguns dies em costa de veure.

Per tot plegat, i a tall de conclusió, i més enllà d’un comentari tan significatiu com és que cap nen o nena mereix ser quec, en el supòsit que ho sigui és adequat saber, dit i fet, que no es poden demorar els tractaments a realitzar, perquè, en sentit estricte, s’evitarà, d’una manera prou majoritària, que arribi a adult o adulta enmig d’un oceà de parla arítmica de mides astronòmiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.