“Tabús”, un programa de TV3 atractiu, estimulant i necessari

Aquesta primavera, TV3 ens està degustant, una vegada més, amb un programa atractiu i estimulant, i que, a la pràctica, és una novetat televisiva altament necessària. En efecte, “Tabús” s’ha consolidat d’una manera ferma amb unes audiències magnífiques, que celebro.

TV3 emet “Tabús” els dimecres a la nit, amb uns protagonistes que, en força ocasions, formen part de col•lectius vulnerables, invisibilitzats, sovint estigmatitzats i als quals és del tot convenient donar-los la paraula.

En aquest context, la darrera emissió es va centrar en els trastorns mentals. Va ser, en essència, un programa dur, colpidor i amb uns testimonis valents que no amagaven les seves inquietuds, el seu patiment, però també una lluita constant i decidida per tirar endavant en aquesta societat tants cops cruel i injusta.

He de dir que, amb la primera emissió, que va estar dedicada a les persones invidents, ha estat el programa que més m’ha atrapat, que més m’ha deixar clavat a la cadira mentre sopava i que més m’ha remogut les emocions.

“Tabús” està presentat pel conegut actor català David Verdaguer. De fet, la sintonia que exterioritzen les quatre o cinc persones -en funció del programa- que se sinceren amb ell davant les càmeres és, en tot instant, digna i absoluta. Però també, “Tabús”, a banda de constatar la convivència durant uns dies florits entre els representants dels col•lectius fràgils i el presentador, d’on en sobresurten unes converses ben potents, riu amb aquest cúmul de persones vulnerables. Compte: no se’n riu d’elles. Riu amb elles. I és que, en aquest sentit, en David Verdaguer fa un seguit de monòlegs que agrupen tota una constel•lació de bromes ben intencionades.

TV3 ha confirmat que hi haurà una segona temporada, i aquesta és una notícia fantàstica. Dit això, doncs, entrevec una possibilitat llaminera. I és que seria formidable que les persones amb tartamudesa fóssim les convidades d’honor d’un dels programes de la segona temporada. I per què no? Som gent que amb massa recurrència hem estat expulsades de la societat, tractades salvatjament, hem rebut riuades de mofes i titllades d’anòmales, i tot plegat perquè tenim una singularitat manifesta en l’expressió oral, és a dir, que no som fluides.

Crec que seria un encert esplèndid que “Tabús” es fixés en nosaltres. Ens permetria arraconar falsos mites, ens donaria visibilitat i aprofitaríem l’avinentesa per demostrar a un nombre ingent de persones que parlen sense embarbussar-se que som vàlids i competents; només que, amb regularitat, les paraules no ens surten prou rítmiques.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.