Uns discursos gairebé perfectes

Continua la greu crisi del coronavirus. En aquest context, és important que les autoritats polítiques es mostrin, en els seus discursos, sòlides i fermes en períodes tan complexos com el que seguim vivint. I és que dirigir-se a tot un país és, en aquests temps convulsos, una tasca que requereix una comunicació exemplar a la població.

Les actuacions orals de Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, són, a criteri meu, d’una determinació pràcticament total i absoluta. En aquest sentit, quan el president, amb el micròfon davant, tot sol i d’una manera solemne informa a la ciutadania, és una estona, que es va repetint i s’anirà repetint periòdicament mentre persisteixi la crisi sanitària, que, més enllà de les opcions polítiques de cadascú i de si convenç més o menys el que diu, considero que cal assaborir, tinguem o no quequeig.

Quan el president Pedro Sánchez es dirigeix a la nació és perquè porta novetats destacables. Per exemple, la seva última compareixença en solitari va ser per notificar el pla de desescalada en les mesures dràstiques de confinament.

Segons la meva opinió, és el millor orador que hi ha en la política espanyola. No obstant això, en les seves llampants actuacions orals, de tant en tant, només molt esporàdicament, s’encalla. Però ep, no perquè tingui alguns símptomes de disfèmia. No pas.

Així, considerant l’extrema importància d’allò que diu, parlar alhora a milions de persones i sent conscients, com podem ser-ho tots, que és difícil fer un discurs de llarga durada en tot instant fluid al cent per cent, s’entén que molt testimonialment, qualsevol orador de renom, pugui embarbussar-se.

Quan escolto aquestes compareixences individuals de Pedro Sánchez, paro una gran atenció. Primer, pel que ens comunicarà. Però segon, per gaudir de les seves oracions sublims. I del cert, com em succeeix amb altres polítics, incloent-ne alguns de catalans que a la vegada també s’expressen magníficament, no sento, tenint en compte la meva condició d’afectat de quequeig, cap mena d’enveja ni males vibracions. De vegades, en conseqüència, tan sols em faltaria aixecar-me del sofà i aplaudir.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.