Tota persona amb tartamudesa representa una història de superació?

Televisió de Catalunya organitza cada any, a les portes de Nadal, La Marató, que en les edicions respectives se centra en malalties i trastorns que requereixen suport econòmic per reforçar-ne la investigació, i així trobar-ne una cura o, com a mínim, una millor qualitat de vida en els afectats i afectades. I de fet, Catalunya respon molt satisfactòriament.

El passat 15 de desembre, el tema capdal de La Marató van ser les malalties minoritàries. A la nit, en la recta final del programa, que es va allargar el diumenge sencer, vaig parar-hi atenció. I en aquest sentit, vaig escoltar el testimoni en directe, al plató, de dues noies tocades per dues d’aquestes malalties, i que anaven en cadira de rodes. I vaig pensar: quina història de superació estan explicant a l’audiència! I em vaig afegir: són històries de superació en majúscules! I a continuació, vaig recordar l’episodi de l’octubre, quan vaig rebre les pitjors burles de la dècada, i que us vaig detallar, i el vaig rememorar per l’extrema falta de sensibilitat d’alguns energúmens, pensant que si se’n van riure tan intensament de mi, també es podrien burlar d’aquestes noies.

En relació tot plegat, és interessant que ens formulem una pregunta clau. És a dir: tota persona amb tartamudesa representa una història de superació? En aquest context, hi hauria opinions per tot. Per tant, és una evidència que algú amb quequeig que és feliç, que no s’emprenya quan s’encalla i que fins i tot en fa broma, en seria un exemple afirmatiu excel•lent. A l’altre cantó, en canvi, algú que viu socialment gairebé aïllat i amb els ànims ben minsos, seria molt menys clar. No obstant això, per tots els meus contactes amb persones amb la disfluència, he percebut que hi ha, entre nosaltres, una autèntica muntanya d’històries de superació, algunes dignes d’aplaudir i altres més moderades. I és que, en definitiva, una història de superació lligada al quequeig inclou haver estat i ser molt valent, decidit, ferm en les possibilitats d’un mateix, no amagar les pors i les frustracions i no arronssar-se més del compte davant les adversitats que comporta la falta de fluïdesa.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.