La importància d’assaborir al màxim els bons moments

La vida és bella? O és cruel? O tal vegada una mica de cada? Probablement, moltes persones –entre les quals m’hi incloc- s’inclinarien per la tercera opció. Sovint, però, és tortuosa i irregular. Per tant, és necessari, i fins i tot imprescindible, cercar moments o estones que ens omplin de valent i que, en conseqüència, ens la facin més òptima i falaguera. I en aquest sentit, és convenient que els afectats i afectades de tartamudesa, i més en el supòsit que aquesta no sigui lleugera o moderada, tinguem tota la predisposició del món per assaborir experiències altament gratificants.

Com he comentat en altres ocasions, soc un grandiós aficionat a l’aviació. I, doncs, què vaig fer el passat dilluns 18 de novembre? Vaig agafar expressament un dels molts avions de l’aeroport del Prat que em tenen bocabadat. En efecte, vaig anar a Madrid amb Vueling, que és la companyia que agrupa més vols a l’aeroport, i sobretot –molt sobretot- vaig tornar a Barcelona amb un dels dos avions més grans que té Air Europa, i que m’encanten. I com vaig gaudir! Emocionat, el quequeig va quedar, durant unes hores, gairebé fora de la meva existència.

En un altre ordre de coses, el dilluns 2 de desembre vaig intentar caure encara més en gràcia a una treballadora de l’entitat financera que habitualment trepitjo, després que la setmana anterior –en un exemple manifest d’expressió no verbal- aquesta noia –que ahir va canviar de lloc de treball- es despertés amb la meva presència. Però ai las! Les paraules no van sorgir tot el fluides que jo hagués volgut. I em va tocar els nassos, això. Em va afectar, esclar.

Per fortuna, hores més tard, hi havia la gala de la Pilota d’Or 2019. Com és sabut, el guardó el va guanyar el meu colossal ídol futbolístic, en Leo Messi. Doncs bé, vaig gaudir al màxim de la seva sisena Pilota d’Or. Així, vaig deixar anar un crit d’eufòria quan el presentador de la gala el va anomenar, a la nit vaig seguir amb un enorme entusiasme el programa del canal Esport 3 del qual en soc un fil seguidor –El club de la mitjanit-, i l’endemà vaig comprar dos diaris, un d’informació general amb un reportatge a quatre pàgines parlant del meu ídol i un d’informació esportiva. I certament, vaig fruir moltíssim de la sisena Pilota d’Or, sent conscient que, en part, ho feia per compensar la decepció de la meva fluixa actuació oral quan justament cercava enfortir la simpatia.

En definitiva: la vida, i amb aquesta la tartamudesa, ja és en massa ocasions prou laberíntica, de manera que se’ns fa indispensable tenir moments i estones d’alta volada, i que, en suma, ens ajudin a transitar-hi amb més garanties.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.