És possible que una persona fluïda no sàpiga com tractar algú amb tartamudesa?

Considerant que la tartamudesa, malgrat els avenços dels darrers anys, continua sent un tema altament estigmatitzat i desconegut, i ple de mites i creences falses, ens podem formular una pregunta interessant. Pot ser que una persona fluïda no sàpiga realment com dirigir-se a un afectat o afectada de quequeig? I encara més: una persona que no s’encalla parlant, pot tenir por d’una que sí que ho fa?.

És innegable que algú que es trava, i com amb més intensitat li passi, amb més motiu, necessita unes dosis suplementàries d’empatia, i en segons quins casos, de sobreprotecció. Però mai indeferència, rebuig ni rebre mofes.

En aquest sentit, no se’ns acudiría malparlar i fer fàstics d’una persona amb càncer, amb síndrome de Down, amb Parkinson o amb Alzheimer. I no se’ns acudiría per dignitat humana, per sentiments i per entendre perfectament el patiment que això pot comportar, amb uns ànims de vegades justos.

Saltant de ple en la meva pròpia experiència, us he de comentar que hi ha una persona, sent testimoni directe de la meva expressió oral arrítmica, que té una actitud estranya amb mi. És a dir: no comprèn que hi hagi dies que jo pugui estar més apagat, que quan estic més moix encara fuig més de mi, que pensa que no tinc cap dret a queixar-me, que creu que estic tocat del bolet, que quan enraono, em travi o no, tants cops reacciona com si jo fos un boig, que em va observant de reüll, com si l’hagués d’atacar per darrere, que no m’inicia cap conversa, que quan em veu el primer que fa és abaixar la vista, que quan marxo i li dic adeu sovint no em mira, i que fins i tot ha evitat que les seves filles es quedin a soles amb mi. Dantesc! I qui és?.

Doncs és la dependenta de la botiga de la meva germana i la meva amre, una noia de 38 anys i casada. I sobretot: al maig es va burlar de mi. Em va imitar! Però jo me’n vaig adonar, la vaig escoltar, i ella no sap que la vaig enganxar. Aquí la vas pifiar, Mireia! Del tot!.

I certament, tot el que us acabo de detallar, ho fa per desconeixement? O per por? No sap com actuar amb un adult amb quequeig? Ara bé, em qüestiono: si fos desconeixement o por, no s’hauria burlat pas de mi, oi?.

En fi, crec que aquells i aquelles que no som fluids, ens mereixem el mateix respecte que una persona amb càncer, amb síndrome de Down, amb Parkinson o amb Alzheimer. I hi insisteixo: per dignitat humana i entenent que, en el supòsit que el nostre punt feble apreti, no podem estar pletòrics d’alegria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.