Una persona amb tartamudesa, com ha d’afrontar una conversa crucial?

Encarar una conversa de notable importància, o fins i tot decisiva, és sempre una tasca complexa per a un nombre ingent de persones, més enllà de les singularitats de la personalitat de cadascú. Ara bé, per a un afectat o afectada de quequeig es pot convertir en tot un examen, en una preocupació afegida.

Al fet que l’encontre hagi de ser crucial, cal sumar-hi la incertesa, i en no pocs casos la inseguretat manifesta, que provoca el neguit que la tartamudesa pugui aparèixer amb més o menys intensitat en el decurs del diàleg.

En aquest sentit, pensem, per exemple, en una entrevista de feina, en una entrevista per a un mitjà de comunicació, en una exposició oral davant un grup de gent o en unes paraules clares i sinceres a algú que tingui un significat especial per a nosaltres.

Com ja us vaig informar fa dos anys, el març de 2017 em van entrevistar a Catalunya Ràdio per parlar de la meva web principal de meteorologia, la Meteoteca de Catalunya. Doncs bé, en el trajecte cap a l’emissora vaig estar veient, a la càmera fotogràfica, alguns vídeos d’aviació que havia realitzat a l’aeroport del Prat i que conservava. Em vaig distreure oportunament, considerant que anar a l’aeroport a gaudir dels avions mastodòntics i filmar-los és el que més m’oxigena.

Saltant a un altre tema, fa dues setmanes vaig tenir el privilegi d’estar acompanyat de la Marta, el meu gran amor frustrat els darrers anys i amb qui, tot i així, vaig tenir una relació molt efímera al maig.

A petició meva, ens vam veure perquè m’havien quedat frases pendents. I com vaig afrontar la conversa? Amb la seguretat que la Marta coneix prou bé el meu trastorn de comunicació, i centrant-me en la parla lenta i compassada. Vaig fer-li saber tot el que li havia de dir, a poc a poc, sense córrer, i valorant que ja havíem tractat la disfluència i el seu caràcter tan dòcil, les paraules van emergir fluïdes. És a dir: tenir enfront un interlocutor o interlocutora que estigui assabentat de la nostra falta de fluïdesa, que tingui un caràcter afable i que, a més, ens hi dirigim amb calma, incrementa les possibilitats d’expressar-nos més rítmicament.

En suma: l’estona prèvia a la trobada essencial és rellevant escampar la boira amb alguna de les nostres aficions, i l’estona posterior, també. Primer, per evitar obssessionar-nos en la conversa crucial i com enraonarem; després, per posar les emocions al seu lloc i, en el cas que el quequeig hagi apretat, esmorteir-ne l’impacte.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.