Estrenant una relació de parella, hem de parlar, d’entrada, de la nostra tartamudesa?

Quan coneixem una persona que ens agrada, li hem d’explicar que tenim tartamudesa? O bé tan sols ho hem de fer si iniciem una relació de parella? I vaig més enllà: només hem d’expressar el nostre trastorn si afecta aquest vincle incipient que va més lluny de l’amistat? I fins i tot més: no cal dir que ens encallem expressant-nos perquè simplement ja ho nota? Aquest cúmul de qüestions són de suma importància, i no pas intranscendents. I és que, a la pràctica, poden generar, en cada persona amb quequeig que es troba en les circumstàncies descrites, un debat intern d’altíssima volada.

Dos companys socis d’ATCAT (Associació de la Tartamudesa de Catalunya) m’han explicat el seu lligam entre la disfluència i les seves parelles. L’un, va afirmar que mai va conversar amb la seva dona –avui, exdona- de la seva tartamudesa. Per un motiu sòlid: perquè no entorpia el matrimoni. L’altre, en canvi, molt més jove, ha constatat que a les noies que coneixia a través d’una aplicació per lligar els feia saber, ja de bon principi, que li costava enraonar. Una, va fugir cames ajudeu-me; l’altra, però, va continuar les cites.

Fa ben poc, aquest passat mes de maig, he tingut una relació molt efímera amb una noia. En efecte, la Marta ha estat el meu gran amor aquests darrers quatre anys, des que ens vàrem presentar, un amor no correspòs, i per tant frustrat, malgrat que aquesta primavera i durant una setmana i mitja vam anar més enllà de l’amistat que manteníem. Però la Marta és un amor impossible. Marxa a viure molt aviat a l’altra punta d’Espanya.

Detallat això, he de dir que hem dialogat diverses vegades, durant la relació tan passatgera, del meu quequeig, com ja ho havíem fet prèviament. En conseqüència, el meu consell és el següent: si estreneu un amor i teniu disfèmia, exposeu-lo a la persona en qüestió. No us faci vergonya, tot i que tampoc us sentiu amb l’obligació de dir-ho tot. Ni de bon tros. Però considero que és bo, sa i natural que la parla arrítmica sigui una aposta de diàleg més en la confiança imprescindible que hi ha d’haver en una parella.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.