Un candidat català amb tartamudesa a les eleccions generals espanyoles

Diumenge passat, 28 d’abril, es van celebrar eleccions generals a Espanya. És important constatar que els quatre presidenciables que tenien possibilitats de guanyar, veient-los en els debats i en els mítings per televisió, tenen una expressió oral, més enllà de les preferències polítiques de cadascú, extremadament fluida i atractiva. Que bé que parlen!.

En aquestes eleccions, i a Catalunya, els mateixos partits polítics han tingut un candidat o candidata específics. I precisament em voldria referir a un d’ells. Per un motiu ben sòlid: perquè s’encalla parlant, o sigui, té una tartamudesa perfectament perceptible i identificable. És en Jaume Asens, cap de llista d’En Comú-Podem.

M’ha entusiasmat que un senyor amb quequeig fos escollit, amb una normalitat absoluta, candidat en unes eleccions generals i que, en conseqüència, hagi fet nombroses aparicions públiques, que hagi concedit entrevistes a la ràdio i televisió i que hagi tingut veu pròpia en el debat de fa uns dies a Televisió de Catalunya.

De fet, ja al primer instant vaig notar que en Jaume Asens és quec, i per això li he parat una atenció especial durant la campanya electoral. I no és justament una tartamudesa lleugera. S’entrebanca bastant, tant repetint síl•labes com paraules. I fins i tot, ho fa molt més que el president de la Generalitat, en Quim Torra, de qui ja vaig apuntar el seu quequeig en una entrada anterior, a l’inici del seu mandat.

És probable que escoltant en Jaume Asens per ràdio i televisió, més d’un poca-solta n’hagi fet mofa, d’ell i de tots els afectats i afectades per la disfluència. Però sobretot, el que pretenc destacar enormement és que he contemplat la seva presència als mitjans de comunicació com un pas afegit i valuós de cara a visibilitzar i desestigmatitzar i normalitzar una mica més el trastorn de la parla que toca entre un 1% i un 2% de la població.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.