Tota persona amb tartamudesa té una història de patiment per explicar

Per a un nombre grandiós d’afectats i afectades de quequeig, tenir el trastorn ha estat i és un infortuni, un cop de mala sort i una font de patiment de vegades de dimensions astronòmiques.

Ara bé, en funció de la intensitat de la disfluència i de la manera com l’afectat o afectada en qüestió encaixin el trastorn, aquesta onada de vivències dures és superior o inferior. No obstant això, el que és indiscutible és que, fet i fet, qualsevol persona amb tartamudesa té una muntanya d’històries doloroses per explicar. Fins i tot, algunes d’elles molt colpidores.

En el decurs d’aquests anys, quan he conegut nombroses persones amb disfèmia, he pogut constatar aquesta realitat que us exposo. A la pràctica, conversant, escoltant amb suma atenció i tenint un intercanvi d’opinions amb tota aquesta bona gent és fàcil percebre que porten el patiment escrit a la cara, incrustat en les paraules i que la vida no els ha estat pas un camí de roses. En algunes ocasions, aquestes circumstàncies ja formen part del passat; en altres, en canvi, segueixen vigents.

Ridículs espantosos, rialles dels altres, incomprensió per part de tothom, assetjament a l’escola o l’institut, deixar escapar el noi o la noia que tant agradava, somnis frustrats, aïllament social o un estrès emocional de primera divisió, són, estrictament, el gruix de la històries que m’han explicat. I després de sentir-ho, he quedat afligit i amb el cor encongit.

En el cas que hagueu llegit altres entrades que he redactat en el bloc, us deveu haver adonat que he comentat, perquè em van tocar a mi, episodis, sobretot del passat, vinculats a tot això que acabo de dir. Per tant, no m’amago i afirmo en veu alta que jo he viscut la majoria de situacions esmentades. En conseqüència, jo també tinc històries de patiment per explicar, que aquí he divulgat. I és que, més enllà d’això, penseu que si coneixeu, o hi teniu amistat o en sou família, algú que s’encalla parlant és molt probable, per no dir segur, que aquest noi o noia, o home o dona, acumuli un grapat de situacions adverses relacionades amb la disfluència. I en aquest punt, penseu una cosa: hi podeu fer quelcom? Podeu ajudar? Podeu fer la vida d’aquesta persona més senzilla?.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.