La tartamudesa: una teranyina on és fàcil quedar atrapat?

Una de les particularitats més extenses i rellevants en el món de les persones amb tartamudesa és el conflicte interior que, amb facilitat, pot afectar a aquells i aquelles tocats per la disfluència. En aquest sentit, pot ser freqüent que ens formulem diverses qüestions. Per exemple: “seré capaç de fer això o allò?”; “m’enfonsaré si no me’n surto?”; o “aquest objectiu no és possible mentre tingui quequeig?”.

Del cert, una successió de pensaments d’aquest estil formen part de la teranyina que ens pot atrapar, perquè, fet i fet, el trastorn pot actuar en un nombre ingent de persones com una teranyina de la qual és complicat sortir-se’n.

La disfèmia pot fer miques propòsits que, en un context de parla rítmica, serien més abastables. O com a mínim, el trastorn dificulta les probabilitats d’èxit. Ara bé, aquests raonaments són lògics i coherents? Legítims, segur que sí.

Justament, avui tracto tot això perquè soc a punt de fer pública una confessió, que només sap una persona. Així, és sabuda la meva sensibilitat especial pel sector del llibre després d’haver-ne publicat nou en temps passats.

En sintonia amb tot plegat, he descartat un projecte professional que m’he plantejat els darrers mesos. Però atenció: descartat per una sèrie de motius, entre els quals hi ha el meu quequeig, sense oblidar la complexa viabilitat econòmica, el lloguer del local, la mena d’esclavatge laboral a què sotmet el comerç i que soc un noi conservador. Però la tartamudesa hi ha influït. I és que el meu llibreter de capçalera, l’Isidre Sala, és a punt de jubilar-se. I tantes vegades he somiat despert aquesta tardor que em traspassava la seva llibreria “El Full”! De tota manera, no li he demanat de voler continuar el seu negoci, pels motius abans exposats, encara que és clar que, faltat de quequeig, potser li hagués demanat el traspàs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.