La tartamudesa compta amb nombrosos mites i creences falses

És una realitat clara i incontestable que la tartamudesa està envoltada d’una muntanya de mites i creences falses. Dit d’una altra manera: moltes persones fluïdes tenen conceptes equivocats de què és i què no és la tartamudesa. A la pràctica, aquests mites exemplifiquen prou bé –per desgràcia, cal dir-ho- el desconeixement tan agut que encara hi ha en la societat en com la perceb malgrat haver avançat lleugerament.

De creences falses, doncs, n’hi ha diverses, però permeteu-me que m’aturi a comentar-ne dues de curioses. Una d’elles afirma que una persona amb quequeig no s’encalla parlant amb un gos. Ja us puc ben dir que no és veritat. I és que a la família, i en concret la meva germana, tenim mascota, en Five, un yorkshire de tretze anys acabats de fer. Quan ella marxa fora, jo me’l quedo al meu pis. La darrera vegada, sense anar més lluny, fa molt poc. I li parlo, i tant que sí. El tinc en un pedestal, però hi ha algunes ocasions que m’embarbusso. Conclusió: mite fals. Un afectat de quequeig s’encalla parlant amb un animal domèstic.

Un segon exemple em porta a anomenar un noi de la Fundación Española de la Tartamudez que vaig conèixer temps enrere, i amb qui hi vaig mantenir una afinitat notable. I què explicava? Doncs que quan la seva neboda li deia alguna cosa ell trigava uns segons a contestar. Perquè, ras i curt, no podia. El noi constatava que aquest detall li provocava una gran frustració. Conclusió: un altre mite que hem de considerar fals, que les persones amb quequeig som fluïdes amb els nens.

A tall de resum: tantes vegades s’ha divulgat que, entre moltes altres singularitats, els afectats i afectades de quequeig som fluids parlant amb gossos i nens. Ja hem vist, en conseqüència, que no és cert.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.