Molta gent fluïda, quan hi parlem, no dedueix que tinguem tartamudesa: pensa que som persones insegures i nervioses

És del tot comú que, o bé per desconeixement o bé perquè la gent fluïda no sol pensar que el seu interlocutor pot tenir tartamudesa, per com és aquest un trastorn tan minoritari, que en moltes ocasions aquells i aquelles que tenim quequeig hem donat la impressió que estem nerviosos o som insegurs. Doncs bé, probablement, pot ser qui ni una cosa ni l’altra. El que ens passa, simplement, és que ens encallem.

En aquest context, és habitual que gent diversa que no sap, perquè hi hem conversat poques vegades, que tenim tartamudesa o que encara no ho ha deduït, ens hagin pronunciat un més aviat clar i contundent “tranquil” o “tranquil·la”, en creure que estem nerviosos. Aquests comentaris i conductes de la immensa part de població fluïda són corrents i habituals, i fa tan sols uns dies m’hi he trobat per darrer però enèsim cop.

D’altra banda, voldria comentar-vos, en aquest ordre de ceses, que la setmana passada vaig descobrir, arran d’una entrevista que li van fer a l’emissora de ràdio RAC1, que un dels fills d’en Jordi Pujol, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, té tartamudesa, i a més bastant evident i incontestable. Ho vaig percebre de seguida.

Així, després del diàleg entre en Jordi Basté, un dels periodistes catalans més admirats, i l’Oleguer Pujol, i en què la conversa havia girat al voltant de la trama de corrupció que envolta la família, en Basté va dir-nos a l’audiència que l’Oleguer havia estat nerviós durant l’entrevista, malgrat que dedueixo, com a persona culta que és, que el reputat periodista s’havia adonat que el seu interlocutor era disfluent. De fet, no és que estigués nerviós. És que l’Oleguer Pujol és quec, i no me’n va quedar cap dubte.

Anècdota de RAC1 a banda, és innegable, en conseqüència, i val la pena insistir-hi, que massa vegades ens han enviat un “tranquil”, i que hem pogut donar al nostre oient la imatge d’un comportament insegur i inestable. La clau, crec, és el gran desconeixement que, tot i certs avenços, encara té la societat cap a les persones amb tartamudesa.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.