A moltes persones amb tartamudesa no agrada escoltar-se en una gravació o vídeo

És un fet constatable i habitual que, efectivament, a un gran nombre d’afectats i afectades de quequeig no faci gaire gràcia sentir les seves oracions tant en una gravació d’àudio com en una filmació de vídeo. Així, escoltar-se a si mateix com les paraules no circulen amb la facilitat i fluïdesa desitjables sol ser una vivència que s’intenta evitar.

Us explicava setmanes enrere que, el 23 de març, precisament el Dia Mundial de la Meteorologia, un dels homes del temps més mediàtics, populars i reconeguts no tan sols de Catalunya sinó del conjunt d’Espanya, el televisiu Francesc Mauri, em va entrevistar per al seu programa MeteoMauri, de Catalunya Ràdio, per conversar de la meva web Meteoteca de Catalunya. L’entrevista, però, no s’havia d’emetre dins el 20 d’abril. I per bé que hi vaig posar un notable de nota final, sabeu què? Doncs que encara no l’he escoltada!.

Malgrat el notable esmentat, tant el meu pare, que em va acompanyar als estudis de Catalunya Ràdio, com el noi que m’ha fet les dues amplicacions de la Meteoteca, un cordialíssim i estimable Óscar, em van comentar que “al principi se’t notava una mica nerviós, però després molt millor”. Sigui com sigui, és veritat que m’ha fet un respecte enorme escoltar-me. I compte, perquè potser ni ho faré. I això, justament, és el que li precisava fa pocs dies a un soci d’ATCAT amb qui hi tinc molta simpatia, en Toni. Aleshores, em va respondre:”em sembla que jo tampoc gosaria…”.

Per tant, què pretenc exposar amb tot plegat? Que tot i que l’entrevista no va anar malament i va ser una experiència sublim, de moment intueixo que em pot remoure una mica percebre com algunes de les frases inicials no em van sortir prou rítmiques. A tall de conclusió: crec que, considerant que qualsevol persona que té una anomalia li dol veure’s a si mateix sota la seva dificultat –ens podem imaginar una persona coixa que detesta observar-se en un vídeo-, és coherent deduir que una majoria d’afectats i afectades de quequeig defugin de comprovar el que ja saben, que s’encallen. I és que no tan sols és coherent, sinó també en certa manera lògic i fins i tot legítim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.