Hi ha persones fluïdes que consideren enriquidor passar el seu temps amb afectats de tartamudesa

En diferents entrades en aquest bloc he anat remarcant la divergència existent en la manera com les persones, en funció del seu nivell cultural i sensibilitat, enfoquen la mirada en aquells i aquelles que no ens expressem amb fluïdesa. Avui, em plau de valent explicar-vos una experiència altament il·lusionant d’una actitud assenyadíssima d’un seguit de persones fluïdes cap a nosaltres.

Insistint en l’acte públic que ATCAT va organitzar fa unes setmanes al Reial Centre Artístic de Barcelona, he de dir que, en acabar, un ampli grup de socis i simpatitzants vàrem anar a sopar per celebrar-ho. Entre els simpatitzants, hi havia amics i familiars de socis i sòcies destacats. De fet, en tot moment, aquestes persones van estar plenament integrades i amb un respecte total cap a nosaltres. Però el que, de debò, voldria remarcar és l’hora del comiat, quan aquests amics i familiars van abocar a la conversa la realitat d’una vivència –estar amb nosaltres- que els havia estat, segons valoraven, immensa, tant que la volien repetir. En aquest ordre de coses, en sobresortia l’actitud d’un molt bon amic de la secretària d’ATCAT, la genial i formidable Pilar.

Cal afirmar les vegades que faci que aquestes persones, però en particular aquest senyor empordanès, van manifestar l’enriquiment que els havia suposat la trobada, el plaer absolut de parlar amb nosaltres, la sort d’haver-nos conegut i, en definitiva, com els havia engrescat passar aquelles hores al nostre costat.

A la pràctica, considero essencial aquest cúmul de comentaris perquè demostren prou bé que hi ha persones –i tant de bo no en siguin poques- que troben d’allò més motivador i gratificant compartir el seu temps amb persones amb tartamudesa. És a dir: unes actituds que cal aplaudir i que, sens dubte, ens animen a seguir endavant i a no defallir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.