Les persones amb tartamudesa pensem molt sovint en el nostre trastorn

       Una de les particularitats psicològiques més significatives que, d’una manera àmplia i força general, acompanyen la tartamudesa és que les persones afectades tenim ben present en els nostres pensaments la disfluència.

        Malgrat aquesta premisa, és veritat que el fet de recordar que patim una anomalia en l’expressió oral es dóna en un grau diferent en funció de la intensitat del quequeig i la forma amb què la persona en sofreix més o menys les conseqüències. Així, un quequeig lleu o moderat difícilment capficarà fins a l’extrem. Ara bé, un de sever pot conduir a un estat obssessiu incontrolable.

       És cert que, considerant que una persona acostuma a parlar contínuament en el decurs d’una jornada qualsevol i que el problema el tenim, precisament, a l’hora d’expressar-nos, en el moment d’intercanviar paraules amb algú ens vingui al cap que no som fluids. Malgrat tot, cal constatar que en estones altament plaents lligades a les aficions som capaços d’oblidar el trastorn. Us en poso un exemple.

      Com a apassionat de l’aviació que sóc, fa dos dimarts vaig anar expressament als afores de l’aeroport del Prat, com en tantes ocasions, a fer un vídeo. Aquell matí arribava un colossal Airbus 340-500, un model molt poc habitual a Barcelona. Doncs bé, durant els sis minuts que estava gravant amb la càmera fotogràfica no vaig pensar ni un sol segon en el meu quequeig. Què pretenc dir amb això?.

       D’un cantó, que en acabar la gravació vaig exclamar-me a mi mateix que havia oblidat durant sis minuts que sóc disfluent, i ho veia com un detall rellevant. Però, d’una altra banda, i a tall de resum, ho remarco perquè és important subratllar que, molt sovint, som moltíssimes les persones amb tartamudeig que ens passem una bona part del dia amb el nostre trastorn al cap.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.