De vegades, hem pensat: “si fóssim fluids ens menjaríem el món”

        En una de les nombroses, i tot sovint meravelloses, trobades que hem fet els socis i simpatitzants d’ATCAT en el decurs d’aquest 2016, el nostre president, un sempre formidable Josep Sansalvador, va deixar anar una frase tan explícita i directa que, malgrat el pas dels mesos, la retinc d’una manera total i absoluta.

     Apuntat això, doncs, què és realment el que va afirmar el president?. Ras i curt: “moltes persones han pensat en un moment o un altre que, sense la seva tartamudesa, s’haguessin menjat el món”. Clar i contundent.

        És indiscutible, per tant, que el quequeig, per molts afectats i afectades, ha estat un fre seriós de cara a un major desenvolupament personal des de diversos punts de vista. En Josep, en conseqüència, es referia a aquesta realitat fàcilment constatable.

       Ara bé: menjar-se el món?. Potser no tant, però l’expressió lligava de ple amb què, a més a més dels detalls acabats d’anotar, és probable que sense la disfluència la nostra existència hagués estat més senzilla. I és que, considerant que, en ocasions, la vida ja és prou complicada –ho remarco: en ocasions, no sempre esclar-, és del tot veritat que per a un percentatge francament elevat de persones disfèmiques ha tingut un grau de complexitat superior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.