Fa pocs dies es van riure de mi, i diverses persones

         Dissabte passat vaig fer el gruix de la compra setmanal de menjar. Per tant, vaig haver de visitar els establiments de sempre. I què em vaig trobar?. Unes escenes lamentables. Diverses persones es van riure de mi!. Una vivència dantesca i tristíssima.

         Reconec que, aquell dia, la meva parla no era gens fluïda. De fet, tenia serioses dificultats per expressar-me amb un mínim de normalitat. Va ser una de les jornades del que portem d’any en què més disfluentment m’he comunicat amb els altres. Però, malgrat això, no m’esperava una actitud tan grollera.

         Així, en tres llocs diferents i en el moment de demanar el que volia comprar, vaig travar-me. I quina va ser la reacció, en aquests comerços?. Somriures i mirades entre ells i elles i cap a mi molt sospitosos i delatadors. En una paraula: s’estaven burlant de mi!. No vaig notar per enlloc ni complicitat, ni ajut ni acompanyament. Però és que, a més a més, les cares que denotaven aquella gent evidenciaven que probablement se’ls estava passant pel cap que jo, tal vegada, no hi toco, que potser tinc una disminució psíquica o que, directament, sóc “tonto”. I encara més: que dec ser una “cosa rara”. I això que, en ocasions anteriors, ja deuen haver percebut que, de vegades, em costa una mica dir allò que vull dir.

         Viscuts aquests episodis depriments, de tot plegat en vaig treure una conclusió molt notable. I és que em vaig adonar que encara hi ha molt de desconeixement entre la població en relació la tartamudesa. Doncs bé, gent que avui fa sis dies us vau riure de mi: ni sóc una “cosa rara” ni res semblant; simplement, parlo diferent, i potser si tinguéssiu més cultura general i qualitat humana, la vostra actitud hagués estat molt més sensible i acollidora.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.