Una curiositat: si cantem, les persones amb tartamudesa som fluïdes

         Les persones que no tenim fluïdesa oral disposem d’una sèrie de singularitats. Una d’elles, per exemple, i és una bona curiositat, és que, si cantem, i en particular si ho fem en grup, ens tornem temporalment fluïdes.

      D’aquesta circumstància peculiar en vàrem parlar l’1 de novembre passat durant la inoblidable trobada conjunta que vam fer socis i simpatitzants d’ATCAT i de la Fundación Española de la Tartamudez. I us ho confesso: a part que no es va produir cap símptoma de rivalitat, per mínim que fos, entre les dues entitats, he de manifestar clara i meridianament que aquell diumenge a Cardedeu es va convertir en un dels millors records que conservo de l’any 2015. En una paraula: un encontre sublim, a la ratlla de la perfecció, i d’una germanor veritablement extraordinària.

         Hi vaig tenir el goig de conèixer la Gemma, cantant professional, i a qui jo admirava des que una setmana abans l’havia vista explicant el seu tartamudeig als informatius d’Antena 3 TV. Així, un dels nombrosos temes de conversa en grup, amb ella com a protagonista, va ser el descrit línies enrera: si cantem, no ens embarbussem.

        L’explicació que vàrem oferir a aquesta particularitat és que, cantant, s’activa una àrea del cervell diferent en relació la que ho fa quan, simplement, parlem. Aquesta en seria la raó. I és que són diverses les ocasions que hem sentit a dir o hem llegit que les persones disfluents, cantant, deixem de ser-ho momentàniament. Un detall, doncs, ben cert.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.