Realment, la gent és conscient dels entrebancs que pot provocar el tartamudeig?

Fa tan sols uns dies, en la darrera trobada que hem fet els socis d’ATCAT, un company, que també és de la Fundación Española de la Tartamudez, exposava, convençudíssim, que “la gente no es consciente de los problemas que causa ser tartamudo”.

De fet, vaig pretendre lligar aquest raonament tan sòlid a un de similar que va manifestar la logopeda convidada al programa de TV3 “Els matins” amb motiu de l’estrena teatral de “El discurs del rei” i que, aquí, al bloc, us vaig remarcar plenament. Aquella senyora, fem memòria, subratllava el patiment gens superficial que pot originar.

I és que, efectivament, en Ricardo tenia tota la raó del món, i fins i tot va rebre el suport de l’atenta, cordial i professional secretària d’ATCAT. I el meu, també.

En el supòsit que m’estigueu llegint persones fluïdes atureu-vos a pensar un moment en el que ara us diré. Per exemple, l’ansietat que pot inundar moltes persones disfluents en les reunions de feina, quan toca parlar davant dels companys, i encara més si cal fer una exposició pública a l’empresa, o a l’escola o la universitat. Però, també, el nerviosisme que s’abat en certs afectats en un restaurant quan toca demanar al cambrer els plats. O en el cas que sigui necessari anar a la finestreta de l’estació per demanar un bitllet, si no hi ha màquina autovenda. O en l’instant de parlar amb algú a qui es vol caure en gràcia, perquè hi tinguem un interès destacat. I tants i tants casos. Gairebé infinits i recurrents en la vida quotidiana.

Francament, crec que només una porció mínima de la població és conscient d’aquesta problemàtica continuada, i aquesta part quasi bé ínfima de persones va vinculada, probablement, a aquelles que tenen algú en el seu entorn afectat per la disfluència. Perquè, ras i curt, la gent s’ha aturat a pensar en els entrebancs que pot provocar el tartamudeig?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.