Que benvingudes van ser les màquines de venda automàtica de bitllets del transport públic!

El títol de l’entrada és ben cert. Bastants anys enrere s’havia de passar per taquilla, forçosament, per comprar un bitllet de tren o metro. La proliferació de les màquines de venda automàtica en el transport públic devia ser benvinguda per més d’una i més de dues persones amb quequeig. Per a milers, gosaria afirmar. Jo, una d’elles.

Fins i tot, últimament s’han generalitzat les màquines automàtiques per comprar bitllets de trens regionals. Un altre avantatge per a nosaltres. Això sí: per a llarga distância i l’alta velocitat cal passar per taquilla. I parlo de trens, a la pràctica, perquè des de la infantesa han estat una de les meves grans aficions.

Per damunt dels trens, i dels avions també, la meva gran passió és el temps, la meteorologia. Tant que he publicat sis llibres del tema, més tres de geografia. I, en aquest sentit, avui he viscut una jornada històrica, emmarcada per sempre més.

En relació el títol de l’entrada, ahir al matí vaig comprar un bitllet de tren en direcció a Manresa en una de les màquines de venda de l’estació de Badalona. I, perquè, doncs, m’he de complicar la vida i anar a la finestreta si ho puc fer automàtic?. De ben segur que la majoria de persones disfluents també ho pensen. Arribat a la capital del Bages, vaig agafar un taxi a l’estació per dirigir-me a Artés, uns quilometres al nord-est de Manresa i un dels punts més tòrrids d’una onada de calor que m’ha fet gaudir al màxim. I a Artés, a quarts de cinc de la tarda, hi vaig fer els 43 ºC, un dels valors més alts de la història meteorològica catalana.

Novament a Manresa, i baixat de l’autocar i encara amb l’emoció al damunt, vaig anar a l’estació de Rodalies. Vaig passar per la màquina de venda de bitllets per comprar el de tornada, tot i que a la finestreta hi havia un xicot ben simpàtic. En definitiva, i ho remarco: per què m’he de complicar si ho puc evitar?.

1 Comentari

  • Mira com són les coses, Jordi. Ara que hi ha màquines m’atreveixo més a demanar en guixeta. Ha desaparegut aquella angoixa anticipatòria de saber que no havia més remei que demanar el bitllet en guixeta. I si algun dia no en tinc ganes o la meva parla és més disfluent que d’altres dies, sempre tinc l’opció de relaxar-me agafant-lo en la guixeta.
    Una abraçada!

    Gemma

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.