Més enllà dels tipus oficials de tartamudesa, n’hi ha tantes com persones afectades

He anat remarcant, en entrades anteriors al bloc, que un 2% de la població no s’expressa, a l’hora de parlar, amb fluïdesa. També, en un dels primers escrits us desglossava els diferentes tipus de tartamudesa que existeixen. Ara bé, tot i que les línies mestres que exposen els especialistes són congruents i estan científicament provades, és ben cert que, a la vegada, podem afirmar que hi ha tantes tartamudeses com persones afectades. Aquest detall, a la pràctica, és significatiu i convé que entrem a comentar-lo.

Les trobades tan enriquidores que fem els socis d’ATCAT, l’Associació de la Tartamudesa a Catalunya, manifesten d’allò més bé aquest punt de vista. Així, fa ben poc, la secretària de l’associació –una senyora molt cordial que no té el trastorn, però sí el seu fill adolescent- va abocar al debat que tots plegats teníem una frase prou eloquent. Va afirmar: “escoltant-vos, m’adono com cadascú de vosaltres té una tartamudesa diferent”. De veritat: la secretària evidenciava aquesta declaració del tot convençuda. I tenia tota la raó del món.

Us he de dir que és freqüent que, quan parlo amb algú que sé que té el trastorn, sigui o no a les magnífiques trobades d’ATCAT, paro molta atenció a les característiques i les singularitats que té el meu interlocutor. Dit això, francament, ja fa bastants anys que he percebut que el meu quequeig no és del tot habitual. Què vull dir?.

La gran majoria d’afectats i d’afectades repeteixen síl·labes i paraules senceres, però, amb més o menys irregularitat, poden fer un discurs perquè les frases els hi surten, tot i que arrítmicament. En el meu cas, però, hi pot haver paraules o frases que, directament, em costi molt de poder-les pronunciar i, llavors, un hipotètic discurs pot quedar trencat o anul·lat. Aquesta és una diferència que he constatat, malgrat que allò que afirmava la secretària de l’associació és una realitat tan inapel·lable que seria perfectament extrapolable ajuntant qualsevol altre grup de nois i noies, o homes i dones, amb senyals clars de tartamudeig. És a dir: al món, hi ha milions de tartamudeses diferents; a l’Estat, centenars de milers, i a Catalunya, desenes de milers. Cadascú de nosaltres és, en aquest sentit, un exemple demostrable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.