Un 2% de la població

En moltes ocasions, les dades estadístiques no són més que simples números. Ara bé, darrere aquests números hi ha nombroses malalties i trastorns que es poden definir de minoritaris. No obstant això, no per aquest motiu cal menystenir les persones que se’n veuen desafavorides. En aquest ordre de coses, per tant, ja podem anunciar en veu alta, talment com és fàcil de constatar en les nostres converses amb els altres i en el dia a dia, que el quequeig és un d’aquests fets que toquen a un percentatge baixíssim de persones.

D’acord amb les afirmacions anteriors, doncs, se sap del cert que el 2% de la població pateix tartamudesa. Malgrat que, amb aquesta dada sobre la taula, pot donar la sensació que es tracta d’una disfunció d’allò més minoritària, és incontestable que, de vegades, el seu impacte pot esdevenir fulminant.

Dit això, val a dir que, malgrat que és convenient subratllar que estadísticament sembla un problema molt puntual, o sigui, que colpeix una part quasi bé ínfima de la gent, volem remarcar que la tartamudesa afecta a persones de tots els països del món i de totes les llengues. Per tant, val a dir que tant a Catalunya –on sumem 120.000 les persones afectades- com a l’Estat espanyol –unes 800.000- la quequesa, també anomenada tartamudesa, disfluència o disfèmia i que altera fortament la comunicació verbal de la persona, sol delmar la qualitat de vida de qui la sofreix. I enmig de tot plegat, cal comentar que se’n veuen afectades moltes més persones del gènere masculí –en una proporció de 4 a 1- que femení; té especial incidència en els infants, i, ja durant l’edat adulta, hem d’advertir que la seva cura difícilment és possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.