Per què tartamudegem?

D’entrada, he d’afirmar que, fins i tot avui dia i amb les nombroses investigacions que s’han fet i es continuen fent, no es coneixen amb certesa les causes exactes que provoquen el quequeig. Ara bé, sí que ja es pot concloure que, probablement, la raó sigui multifactorial. O el que és el mateix: fruit de la mescla d’una sèrie de factors neurològics, genètics, piscòlogics i socials.

Així, malgrat que és convenient subratllar novament que amb total exactitud no se’n saben les causes, en part perquè la interrelació de tots aquests factors dificulta les investigacions, és veritat que s’ha pogut constatar el fet que el cervell actua de manera desigual en el supòsit que la persona sigui o no sigui disfluent. Exposat això, cal dir que s’ha demostrat que les persones amb quequesa activem algunes àrees de l’hemisferi dret, just a l’inversa de les persones que s’expressen amb fluïdesa, que usen l’hemisferi esquerre. A banda, un altre estudi recent ha posat de manifest que en les persones amb quequesa s’observa un error de percepció dels sons de la parla. Per tant, després d’analitzar un grup de persones disfèmiques, es va veure que aquestes persones percebien de manera anormal aquests sons, i que la resposta cerebral no era correcte en relació els estímuls auditius fonètics. Aquesta resposta cerebral singular ens podria impedir parlar amb naturalitat.

Prosseguint amb altres estudis dels darrers anys, és interessant assenyalar que s’han descobert tres gens vinculats amb la continuïtat de la disfluència en persones de la mateixa família; és a dir, que és comú que el quequeig es transmeti de generació en generació. A la pràctica, aquesta predisposició genètica del trastorn -de la qual, doncs, ben pocs dubtes en queden- fa que 2/3 de les persones afectades tenen un familiar, directe o no, amb els mateixos símptomes. També, una altra investigació indica que els infants que parlen dues llengües a casa tenen més possibilitats de patir quequeig i de no curar-se’n posteriorment.

En suma, per tant, la notable diversitat de teories que s’han divulgat i publicat del perquè de la tartamudesa no ha trobat, de moment, tot i els avenços dels últims temps, una total certesa ni una explicació consensuada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.