“El discurs del rei”: una pel·lícula extraordinària

“El discurs del rei”: informació general

“El discurs del rei”, la gran triomfadora dels Oscars de l’any 2011, és veritablement genial. La força que transmet la pel·lícula és digna d’estudi. “El discurs del rei” va suposar un abans i un després en la manera amb què la societat contempla la tartamudesa. L’èxit internacional de públic que va tenir i els nombrosos premis que va recollir, és probable que suposessin una gambada de gegant per arraconar, una mica més, l’estigma amb què, normalment, s’ha vist la quequesa.

“El discurs del rei”, una pel·lícula divulgativa, seriosa, emotiva, gairebé entranyable i un regal formidable per als sentits i la parla de les persones disfluents, constata, talment com és la tartamudesa un trastorn oral, les dificultats que pot patir l’adult afectat considerant, per tant, que en la parla es troba una part molt significativa de la nostra identitat i que és vital a l’hora de relacionar-nos amb els altres i amb la societat en conjunt. També, malgrat les excentricitats del logopeda protagonista, transmet l’ajut que pot comportar posar-se en mans d’un d’aquests professionals. En tercer lloc, és interessant adonar-se com la disfèmia es pot, almenys parcialment, arribar a dominar; això sí: amb paciència, amb el pas del temps.

A la pràctica, “El discurs del rei” explica la història del duc de York, que es va convertir en rei d’Anglaterra amb el nom de Jordi VI després de l’abdicació del seu germà gran. La seva tartamudesa, que s’observava, i en particular com ho veia ell mateix, com un veritable entrebanc de cara a exercir el seu paper capdal de rei, el va portar a posar-se en mans d’un curiós logopeda, en Lionel Logue, que amb mètodes molt peculiars, això sí, va aconseguir reduir notablement el grau de quequesa de Jordi VI i, en conseqüència, permetre-li més fàcilment exercir les seves funcions.

La pel·lícula, un drama històric i biogràfic basat, doncs, en fets reals, va ser rodada el 2010, dura quasi bé dues hores, és britànica i tenint l’actor Colin Firth com a protagonista, va endur-se, concretament, quatre Oscars. Així, va ser premiada com a millor pel·lícula, millor actor, millor director i millor guió, a banda de molts altres guardons en nombrosos certàmens cinematogràfics, sense oblidar el total de dotze nominacions als Oscars, set als Globus d’Or i catorze als BAFTA.

Lligat a la indiscutible qualitat del film, és interessant constatar què en deia la revista cinèfila espanyola per excel·lència. Així, el Fotogramas, amb motiu de la seva estrena, la puntuava amb quatre estrelles sobre cinc possibles, remarcant de ple que es tractava “d’un brillant exercici de solemnitat, proximitat i emotivitat”, i afirmant, també, que el millor del film és “Rush (l’actor que interpretava Lionel Logue) dirigint el discurs de guerra de Firth (el rei Jordi VI)”.

Què en deia, la revista cinèfila Fotogramas?

Podeu trobar íntegrament a continuació, la crítica publicada a la web de Fotogramas.

Crítica de Fotogramas

Para monárquicos con flema cinéfila

Lo mejor: Rush dirigiendo el discurso de guerra de Firth.
Lo peor: algún plano innecesariamente enfático.
Por Fausto Fernández

Brillante ejercicio de solemnidad, cercanía y emotividad flemática británica, ‘El discurso del Rey’ (ejemplo del inimitable regio cine inglés) aprovecha una de esas anécdotas de la Historia real, en su doble significado, para engalanar el estilo de Alexander Korda y sus bambalinas monárquicas, mezclarlo con el academicismo clasicón de la lucha (entendimiento) de clases del ‘Pygmalion’ de George Bernard Shaw, y la pompa y circunstancia de Anthony Asquith.

El tartamudo, patito feo y acomplejado dinásticamente futuro Jorge VI deviene cisne gracias a un súbdito australiano logopeda. Realeza y plebe en sintonía, tuteándose y estableciendo una rara amistad que humaniza (con reservas) a la figura gobernante. Pero lo que sí logra es un festival de actores, de Colin Firth soltando una retahíla de tacos desde su palaciega boca, y Geoffrey Rush (contenidísimo) siendo su fiel sombra y apoyo. Excelente en ese tú a tú con reminiscencias divertidas del Mark Twain de ‘El príncipe y el mendigo’ (Rush en el trono de Westminster mientras se ensaya la coronación), aunque menos en los comparsas históricos (Eduardo y la señora Simpson, o Churchill), lo que resulta simplemente magnífico en el film es su metáfora sobre el arte de interpretar en esa gran pieza teatral que es la Corona… y la vida.

Què en deia, la web cinèfila FilmAffinity?

Podeu trobar fent clic aquí la fitxa completa de la pel·lícula a la web cinèfila FilmAffinity. Cal remarcar la llarga llista de premis obtinguts, esmentats a continuació íntegrament:

  • 2010: 4 Oscars: mejor película, director, actor (Colin Firth) y guión. 12 nominaciones
  • 2010: Globos de Oro: Mejor actor (Firth). 7 nominaciones, incluyendo película drama
  • 2010: 7 Premios BAFTA, incluyendo Mejor película y actor (Firth). 14 nominaciones
  • 2010: Festival de Toronto: Mejor película (Premio del Público)
  • 2010: Círculo de Críticos de Nueva York: Mejor actor (Colin Firth)
  • 2010: Premios Independent Spirit: Mejor película extranjera
  • 2010: Premios David di Donatello: Mejor film de la Unión Europea
  • 2010: Premios Goya: Mejor película europea
  • 2010: Satellite Awards: Mejor actor (Colin Firth) y guión original
  • 2010: Asociación de Críticos de Los Angeles: Mejor actor (Firth). 3 nominaciones
  • 2010: 2 Critics’ Choice Awards: Mejor actor y guión original. 11 nominaciones
  • 2010: Asociación de Críticos de Chicago: Mejor actor (Colin Firth). 6 nominaciones
  • 2011: 3 Premios del Cine Europeo: Mejor actor (Firth), montaje y Premio del público
  • 2010: Sindicato de Productores (PGA): Mejor película
  • 2010: Sindicato de Directores (DGA): Mejor director
  • 2010: Sindicato de Actores (SAG): Mejor actor (Firth) y mejor reparto. 4 nominaciones
  • 2011: Premios Cesar: Nominada a Mejor película extranjera
  • 2011: Premios Gaudí: Mejor película europea

Tràiler d’“El discurs del rei”

Què en deia, la premsa?

  • “El País”, en el moment en què ja es veia que “El discurs del rei” seria una de les grans favorites als Oscars del 2011, parlava del paper de l’actor Colin Firth a la pel·lícula.Faci click aquí per accedir a l’article.
  • Al diari “El comercio.es” el psicòleg i escriptor Marcelo Matas va publicar un article, aprofitant el ressò de “El discurs del rei”, on destacava el seguit de reflexions que provoca la pel·lícula.Faci click aquí per accedir a l’article.
  • “El Mundo” va publicar un competent reportatge, aprofitant l’èxit d’”El discurs del rei”, amb la tartamudesa de gran protagonista.Faci click aquí per accedir a l’article.
  • Membres de GATASTUR, l’associació asturiana de la tartamudesa, van lloar al diari “La Nueva España” la qualitat d’”El discurs del rei” i la manera tan digna d’enfocar el trastorn.Faci click aquí per accedir a l’article.

Entrevista a Colin Firth: “El rei Jordi VI no era tonto, només tartamut”

L’actor protagonista de la pel·lícula triomfadora dels Oscars de l’any 2011, Colin Firth, i que feia el paper del rei britànic Jordi VI, que tenia tartamudeig, explicava la seva visió del trastorn.

Faci click aquí per accedir a l’article.