Alguns trucs interessants per ser més fluids

Els afectats i afectades de quequeig, enmig de la inestabilitat oral que comporta tenir el trastorn, podem, d’una manera absolutament lògica, legítima i defensable, trobar el suport d’una sèrie de trucs i estratègies que facin que la intensitat de la nostra tartamudesa sigui probablement menor.

L’estratègia que funciona millor és la parla lenta, i aquest detall tan significatiu ja el vaig comentar fa pocs mesos. La parla lenta és la sòlida base on sumar els diversos trucs que a continuació us exposo.

Les persones disfluents acostumem, en un intent de dissimular la disfluència, a no vocalitzar. Error. Cal vocalitzar, i aleshores és ben possible que les paraules flueixin amb més garanties. Aquest seria un primer suport. Un segon és enllaçar paraules tot el que puguem, gairebé, per tant, sense deixar espai entre elles. Aquesta és una fórmula que permet superar l’escull que pot suposar una lletra inicial que ens pot costar d’esmentar d’una paraula qualsevol. Ja ho sabem prou bé: hi ha lletres on ens travem més.

El tercer truc té un component psicològic innegable. I és que si hem de pronunciar una paraula on creiem que ens encallarem però que difícilment la podem substituir per una altra, hauríem de pensar, en aquell moment, en una cosa que ens agradi. Potser en els gols del nostre ídol futbolístic, en un paisatge que ens tingui atrapats o en el lloc de vacances que ens espera aquest estiu. Un quart suport el trobem en la respiració, és a dir, abans de parlar, i encara més si notem el risc que ens embarbussarem, hem d’agafar aire. Una vegada realitzada aquesta operació, podrem parlar amb més comoditat.

En definitiva, són, les anomenades, un seguit de possibilitats que tenim al nostre abast amb el ferm propòsit de ser més fluids. I totes, cal remarcar-ho de nou, acompanyant la parla lenta. I és que tot allò que pugui fer-nos expressar amb una major fluïdesa, cal aprofitar-ho.

Etiquetes del post
, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.