Una frase esgarrifosa:”fill, ara no parlis que ve una visita”

Des de temps pretèrits, ha estat una realitat estesa, inqüestionable i fàcilment comprovable que la tartamudesa s’ha vist com una vergonya en molts àmbits de la societat, inclòs en les famílies, un tema clarament estigmatitzat i ben sovint imparlable, tant que calia amagar-lo de totes totes. Dit d’una manera prou contundent, i que, com les afirmacions anteriors, no m’estaria de de divulgar-ho una vegada rere l’altra: un tabú.

Malgrat que en l’actualitat l’escenari comença a ser menys odiós i moderadament més favorable, encara que queda un llarg camí per recórrer i aspectes per resoldre, és plenament certa la vergonya que molta gent ha passat en tenir, a prop, un familiar afectat de quequeig.

Lligat a això, és el moment d’anotar una frase colpidora i esgarrifosa que un company soci d’ATCAT, l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya, va situar sobre la taula fa unes setmanes. Va recordar, literalment, unes paraules altament desafortunades que el seu pare li havia etzibat fa una colla d’anys, quan ell era un infant, ja quec. “Fill, ara no parlis que ve una visita”, li va comentar. És a dir: un exemple dur i manifest de la gegantina incomoditat que la tartamudesa ha generat en un nombre grandiós de famílies.

Cal advertir, per tant, que tot allò que no agrada i que és percebut com una anomalia, s’intenta amagar, invisibilitzar i eludir. Aquest és una error monumental! Perquè, ras i curt, com altres diferències que poden tenir persones diverses, la tartamudesa existeix, i és imprescindible abordar-la i tractar-la amb la màxima naturalitat possible. Fent-ho, podem aconseguir desestigmatitzar-la. I val la pena. Creieu-me.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.