Una frase notable: “sense tartamudesa, tots els problemes marxarien”

És una realitat inqüestionable, fàcilment comprovable i estesa d’una manera força generalitzada que la tartamudesa, per a un nombre ingent d’afectats i afectades, és percebuda com un problema. Fins i tot, un problema d’alta volada, o sigui, d’una magnitud considerable.

Amb l’objectiu de visibilitzar aquesta apreciació, cal afirmar que són moltes les persones tocades per aquest trastorn en l’emissió de les paraules que veuen en la disfluència el motor dels seus mals i la part principal, i amb diferència, de les seves preocupacions. Per dir-ho clara i meridianament: el quequeig és el centre de les seves vides, tothora present i en tot moment degradant la seva existència. De fet, tal com us comentava en l’entrada anterior al bloc, quequejar és, sovint, una experiència dura i contundent, que tan sols és assumible amb moltes dosis de voluntat.

Dit tot això, i malgrat que la tartamudesa ja no se situa com l’epicentre dels seus mals, a causa de l’edat i de saber-la portar amb més garanties, us evoco una frase ben notable que ha exterioritzat el nou, competent i cordialíssim –un home que es fa estimar- vicepresident d’ATCAT (Associació de la Tartamudesa de Catalunya). Així, ha constatat que “sense tartamudesa, tots els problemes marxarien”. I és que, a la pràctica, amb aquesta oració tan rellevant pretenia manifestar els raonaments de milions de persones que s’encallen expressant-se.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.