Una frase impressionant: “la tartamudesa és un gran elefant blau situat al mig del menjador, que tothom veu i ningú en parla”

Aquesta frase és única, extraordinària, d’un valor veritablement monumental i a la vegada ajustada a una realitat tan recurrent com indiscutible. I no, la frase no és pas meva, però atès el seu notable significat la vull compartir.

L’autor de “la tartamudesa és un gran elefant blau situat al mig del menjador, que tothom veu i ningú en parla” és en Josep Sansalvador, qui ha estat president d’ATCAT (Associació de la Tartamudesa de Catalunya) fins al 21 d’octubre i una de les persones més excepcionals que he conegut en molt temps. En concret, li vaig sentir a dir per primera vegada en un acte públic fa més o menys un any.

I, doncs, per què cal veure la tartamudesa com un gran elefant blau? Perquè destaca aparatosament! I és cert que tothom la veu i ningú en parla? I tant: el quequeig –insistim-hi- fàcilment és observable, però, en canvi i de manera paradoxal, molt sovint s’evita referir-s’hi.

Amb aquestes darreres afirmacions, intento remarcar –i seria convenient fer-ho les vegades que faci falta- que el quequeig és vist i viscut amb una reiteració gairebé sense fi com un tema altament estigmatitzat, tabú i que convé amagar talment com si fos una anormalitat esgarrifosa. Així, per tant, la frase única i del tot commovedora amb què obria aquest text és una conseqüència diàfana, directa i, per tant, ben real d’aquestes circumstàncies, que, cal dir-ho en veu prou alta, és necessari i fins i tot imprescindible, malgrat que encara queda moltíssim per avançar, continuar corregint.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.