Quan parlem i l’interlocutor fa cara d’estranyesa, hem de demanar-li explicacions i respecte?

És important i convenient remarcar el nombre infinit de vegades que a tots aquells i aquelles que tenim la tartamudesa com a companya de viatge per la vida, en el moment de parlar amb alguna persona més o menys desconeguda aquesta ens ha mirat amb una cara de circumstàncies i d’estranyesa altament evident i constatable. Afirmada aquesta realitat fàcilment comprovable, és l’hora que ens preguntem de quina manera hem de reaccionar davant d’un interlocutor –o bé veient l’actitud de la gent del voltant en adonar-se de la nostra parla peculiar- que es comporta com si tingués enfront mateix un ésser d’un altre planeta.

De fet, en les enriquidores trobades d’ATCAT (Associació de la Tartamudesa de Catalunya), aquestes situacions que vivim i que no són pas agradables, poden, perfectament, aparèixer en els diàlegs que mantenim. En aquest sentit, he escoltat de tot: des de socis i sòcies que dedueixen que la gent pensa que no estem bé del cap fins a creure, els interlocutors, que estem bromejant, passant per somriures clarament sospitosos, no de complicitat.

Comentat això, hi ha diversitat d’opinions, entre els companys i companyes, en com els afecta. Ara bé, la qüestió no és gens ni mica superficial, i és la següent: ¿cal treure caràcter i preguntar a aquesta gent que ens observa amb cara de sorpresa i perplexitat què els passa, si tenen alguna problema amb nosaltres o creuen que no estan sent respectuosos? Jo, francament, crec que sí, tot i que aprofito per dir que encara no ho he fet. I ahir, sense anar més lluny, ho podia haver posat en pràctica, per primer cop, amb el conductor d’autobús, però és molt probable –i és un defecte que tinc- que compti amb un caràcter massa prudent. Tot i així, us ho recomano: demaneu explicacions, amb educació, però feu-ho. No us ho calleu. No us quedeu amb sensació d’impotència, d’una certa ràbia continguda, de no parlar per no ofendre, defugint protagonisme. No passa res si ens emprenyem una mica amb qui no ens respecta prou!.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.