La tartamudesa i la síndrome de Tourette tenen algunes característiques comunes

La síndrome de Tourette és un trastorn encara més desconegut i invisible que la tartamudesa, però que, no obstant això, té diverses particularitats semblants, malgrat que encara és més minoritari. A la pràctica, es tracta d’un trastorn neurològic que comença en la infantesa, que es transmet entre familiars, que té unes causes exactes per resoldre i que ve caracteritzat per nombrosos tics motors involuntaris, alguns d’ells molt aparatosos, repetició de síl•labes i paraules, sons sense significat i moviments facials, del coll i els braços, i que, en molts casos, pot abocar a la persona a l’ansietat i la depressió.

Feta aquesta exposició, per tant, cal dir que determinades persones amb quequeig, veient-les a expressar-se, recorden perfectament algú amb la síndrome de Tourette, sobretot des de la perspectiva dels tics motors i els moviments de certes parts del cos durant la parla.

Permeteu-me que us confessi que, arran d’un comentari que l’estiu passat em va fer una nova sòcia d’ATCAT, que em va dir si jo era un Tourette -així mateix m’ho va comentar, així de cru i desafortunat, cosa que em va tocar els ànims-, m’he adonat que el meu quequeig pot fer pensar a més d’un que, en comptes de tenir tartamudesa, tinc la síndrome. I és que, en les ocasions en què em costa més emetre les oracions, faig tics i moviments de la cara, del coll i els braços, unes peculiaritats, però, que a ATCAT no són exclusivament meves.

Ja ho veieu, doncs: la tartamudesa i la síndrome de Tourette –que té com a exponents mediàtics, a Catalunya, l’escriptor Quim Monzó, però també un expresident de la Generalitat, en Jordi Pujol- compten amb diversos elements comuns, tant que alguns d’ells poden ser complicats de diferenciar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.