Les persones amb tartamudesa contínuament afrontem reptes

És important destacar les vegades que faci falta que tot un seguit d’actes absolutament rutinaris i quotidians per a un nombre ingent de persones fluïdes, a nosaltres, aquells i aquelles que tenim quequeig, se’ns converteixen en una successió continuada de reptes més o menys rellevants. És a dir: amb molta freqüència, doncs, afrontem situacions en què cal parlar.

Vaig comentar en una anterior entrada al bloc, ja fa dos anys, que les màquines de venda automàtica de bitllets del transport públic ens van caure com un regal del cel. Doncs bé, dilluns vaig tenir la valentia de demanar un bitllet a la finestreta, i no anar a la màquina. I no hi va haver cap mena de problema. Fluïdesa total. De fet, “només” calia comprar un bitllet d’anada i tornada en tren regional a Llançà, on hi anava per gaudir i filmar un episodi de vent de tramuntana huracanat a l’Empordà. Repte oral, per tant, superat.

D’altra banda, a l’agost, i cercant una calorada de 40ºC, vaig fer una escapada al centre de Catalunya, en concret a Manresa. I què va succeir? Que el maquinista del tren de Rodalies era un senyor molt divertit, també de Badalona, i amb qui hi tinc afinitat. I vaig pensar: baixant a Manresa, el vaig a saludar? O, en canvi, ho deixo estar i així evito possibles entrebancades orals? Vaig superar el repte: vaig conversar amb ell i explicant-li, a més a més, la meva passió pels fenòmens meteorològics, molt millor si són extrems.

I un tercer exemple. Avui mateix he de fer una trucada a la secretària del metge de capçalera, per demanar visita. No em passa res greu! I considerant que he de parlar per telèfon, tot i que la interlocutora serà una simpatiquíssima dona d’Hondures, sempre hi pot haver el dubte de veure si el diàleg serà fluid o no ho serà tant. I apa, un nou repte a la cantonada.

Ja ho veieu: són tres exemples manifestos que, efectivament, i juntament amb molts més, fan que l’1% de la població que estem tocats per la disfèmia ens situem, de manera constant i indefugible, davant de petits reptes, o no tan petits en el supòsit que l’episodi que afrontem sigui d’una envergadura superior o si la disfluència apreta amb una intensitat vigorosa.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.