La música, un instrument valuós i eficaç per combatre la tartamudesa

El poder curatiu de la música, i d’aquí ve l’expressió tan encertada de musicoteràpia, és clar i incontestable. En aquest sentit, i concretant en la tartamudesa, esdevé una eina ingent de cara a lluitar contra les adversitats psicològiques que pot comportar tenir una parla arítmica. Us en poso en parell d’exemples d’allò més evidents, que ratifiquen prou bé aquesta opinió àmpliament compartida.

El 25 de març, al Reial Centre Artístic de Barcelona, ATCAT va presentar el projecte musicocientífic “Parlem cantant”, on s’exposava que la música pot rehabilitar la tartamudesa. Acte anunciat a l’emissora de ràdio RAC1 i a la cadena de televisió 8TV, va ser un èxit. Primer, una conferència d’un divulgador de la relació entre la música i el cervell, i segon, una actuació de diversos socis i sòcies, van fer les delícies del públic, entre el qual m’hi trobava jo.

Francament, us puc ben confirmar, a títol personal i, per tant, per experiència pròpia i recurrent i habitual, que, del cert, la música és un instrument immensament valuós i efectiu per combatre el quequeig, com a mínim des del punt de vista dels entrebancs emocionals que pot comportar.

Sóc molt aficionat a les bandes sonores de pel·lícules, tant que és el meu gènere musical favorit, i amb una gran diferència respecte els altres. Tinc un compositor que admiro especialment, l’alemany Hans Zimmer, autor que ha creat obres celebrades i de la bellesa i categoria d’“Interstellar”, “El caballero oscuro”, “El código da Vinci”, “Inception”, “Gladiator” o “El rey león”, entre altres. Així, disposo d’una autèntica muntanya de CD d’ell. I sabeu què? Quin enorme plaer, assegut còmodament al sofà, escoltar amb suma atenció i concentració aquests temes sublims, i si pot ser a tot volum. Per exemple, gaudir d’”Interstellar” i de la resta de les fantàstiques bandes sonores famoses que ha fet, emociona tant, relaxa de tal manera i atrapa en un estat tan gegantí d’assossec i d’esplèndides vibracions que, aleshores i almenys per unes hores, tenir tartamudesa passa a ser, tan sols, una simple i irrellevant anècdota de la vida.

Etiquetes del post
,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.