La tartamudesa: un trastorn invisible i oblidat?

       La nota de premsa que, des de la direcció d’ATCAT, em van encarregar de redactar amb l’objectiu de difondre l’acte públic que el passat dia 22 fèiem amb motiu del Dia Internacional del Coneixement de la Tartamudesa va arribar a tots els mitjans de comunicació possibles. Fins aquí, tot correcte.

   Ara bé, a l’hora a la qual els teníem convocats, encara els esperàvem. I uns minuts més tard, tres quarts del mateix. Dit d’una altra manera: cap periodista va aparèixer al lloc de la trobada. Cap!.

        El president d’ATCAT, un sempre colossal, des del punt de vista de la qualitat humana, Josep Sansalvador, va reconèixer davant de la quarantena d’assistents la seva notable decepció. Era lògica, legítima i comprensible. Tot i així, és veritat que diversos mitjans s’havien posat en contacte amb ell. Però en el moment més rellevant, a l’hora de la veritat, ens van abandonar.

     Viscuda aquesta experiència poc encoratjadora, cal remarcar enormement, a criteri nostre, un detall molt significatiu. I és que la tartamudesa és una gran desconeguda, un trastorn invisible i que genera escàs o nul –diguem-ho ben clar, nul!- interès en la societat. I evidentment, en els mitjans de comunicació. Convé, doncs, en aquest sentit, ser del tot contundents.

      En conseqüència, tinc la percepció, sense gaire temor a errar, que les persones que ens embarbussem en l’instant de parlar, que precisament no en som poques, sovint quedem indefenses i oblidades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.