Com hem de reaccionar les persones amb tartamudesa si ens imiten?

         És un fet molt clar, lògic i evident que un altíssim percentatge de la població que quequeja –altíssim com a mínim, per no afirmar rotundament que tots els afectats- veu com un acte trist i deplorable que algú imiti les dificultats manifestes per expressar-se oralment. Ras i curt: en el moment en que ens hi hem trobat, perquè així ha estat de manera comuna tot i que no sempre recurrent, la sensació de ràbia i fàstic cap a l’interlocutor que ens ho feia ha estat tan certa com indenegable.

         En aquest context de situacions i, sobretot, actituds fosques i desagradables cap a nosaltres, permeteu-me que us digui que la setmana passada, o sigui, fa ben pocs dies i, per tant, tenint-ho molt fresc en la memòria, una persona em va imitar. Error!. I un error garrafal. I garrafal perquè qui m’ho va fer va ser un familiar directe, directíssim, malgrat que no va ser ni el meu pare, ni la meva mare, ni la meva germaneta, i ho afirmo per si us serveix d’un mínim consol. Però, realment, va ser una pena tremenda.

        He de comentar que a aquesta persona li tinc un respecte enorme, per ser un familiar tan proper, i tot i el xoc que em va suposar la imitació prefereixo conservar-ne l’anonimat. I ho reconec: ja he refredat la relació amb ell. El disgust no me’l treu ningú. I, aleshores, si algú del nostre entorn ens imita, quina ha de ser la nostra reacció?. Valdria la pena que hi reflexionéssim. Qualsevol de nosaltres s’hi pot trobar, si és que ja no ho ha viscut.

         Crec que en aquest supòsit cal tenir diferents opcions. Primera, demanar explicacions a l’instant; segona, demanar-les una vegada, dies després, ens haguem estabilitzat de l’impacte; i tercer, allunyar-nos de la persona en qüestió una temporada sense posar sobre la taula el tema. Probablement, cadascú, en funció del seu caràcter, triï, en aquest cas concret, la seva propia via. Perquè, sigui com sigui, una cosa és claríssima. I és que en el supòsit que qui imiti el nostre tartamudeig no sigui algú proper, cal trencar uniteralment amb la persona. I us ho remarcaria mil cops malgrat el meu tarannà pacífic i dialogant.

Etiquetes del post
, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.